9 DE FEBRER

Santa Apol·lònia, verge i màrtir

Santa Apol·lònia, verge i màrtir

Durant molts anys Apol·lònia (d’Apol·lo = “el que dóna vida”) va fer de diaconessa: entregant la vida atenent als més pobres de la comunitat. El seu martiri, ja essent d’edat avançada, ens l’explica el bisbe Dionís d’Alexandria. Cap al 249, en una revolta a Alexandria contra els cristians, els botxins li van trencar les dents, i després l’amenaçaren de cremar-la viva si no renunciava a la seva fe. Ella, amb tota una vida cristiana de servei, no estava disposada a renunciar a la seva fe, i es va llençar a la foguera. S’havia après molt bé les paraules de Jesús: «El qui perdi la vida per mi i per l’Evangeli, la salvarà» (Mc 8,35).

  1. Commemoració de santa Apol·lònia, verge i màrtir, la qual, després d’haver patit molts i cruels turments per part dels perseguidors, per no veure’s obligada a proferir paraules blasfemes, va preferir lliurar-se al foc abans que cedir en la seva fe. A Alexandria, Egipte (c. 250).
  2. Passió dels nombrosos sants màrtirs que, durant una celebració a l’església, van ser assassinats de diferents maneres pels arrians. A Alexandria (s. IV).
  3. Commemoració dels sants Primu i Donat, diaques i màrtirs, que, per defensar l’altar de l’església, van morir en mans dels heretges. A Lemellefa, actual Algèria (c. 361).
  4. Sant Maró, eremita, mort després d’una vida d’aspra penitència i intensa pietat. Sobre el seu sepulcre es va fundar un cèlebre monestir, al voltant del qual es va originar la nació que porta el seu nom. A una muntanya prop d’Apamea, Síria (c. 423).
  5. Sant Teliau, bisbe i abat, els eximis esforços pastorals del qual són recordats per moltes esglésies de Càmbria, Cornualla (Gal·les) i Armòrica (Gàl·lia). Al monestir de Llandaf, Càmbria (560).
  6. Sant Sabí, bisbe, que va ser amic de sant Benet i legat de la Seu Romana a Constantinoble, per defensar la fe autèntica davant l’heretgia monofisita. A Canosa, de la Pulla (c. 566).
  7.  Mort de sant Ansbert, que, després de ser abat de Fontanelle, va ocupar la seu episcopal de Rouen i va ser desterrat pel príncep Pipí. Al monestir d’Hautmont al costat del riu Sambre, a Hainaut (c. 695).
  8. Commemoració de sant Alt, abat, el qual, nascut a Irlanda, va fundar als boscos de Baviera el monestir que després va portar el seu nom. A Baviera (s. VIII).
  9. Sant Rainald, bisbe, que va ser monjo camaldulenc a Fonte Avellana i, un cop designat bisbe, va mantenir els costums de la vida monàstica. A Nocera, Úmbria (1222).
  10. Sant Miquel (Francesc Lluís) Febres Cordero, religiós dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant quaranta anys es va dedicar a l’educació a la ciutat de Cuenca (Equador), i, traslladat a Catalunya, es va distingir per la perfecta observança de la disciplina de la vida religiosa. A Premià de Mar, Maresme (1910).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Diòcesi de Terrassa: Sant Nebridi, bisbe d’Egara (547).
  • Franciscans Caputxins (OFM): Beat Leopold d’Alpandeire, religiós.

► “Aigua pel febrer, bona pel sementer”.

► “Aigua pel febrer, bona pel sementer”.