9 D’ABRIL

Santa Casilda

Amb el nom procedent de l’àrab, la Casilda (“la que canta”) va néixer a Toledo de pares musulmans. Son pare, l’emir de Toledo, s’havia repartit les terres del califat de Còrdova des del Guadarrama a Sierra Morena. En el seu alcàsser viva a cor que vols. Però en les masmorres malvivien alguns presos cristians. Ella els visitava i se’n compadia portant-los menjar.

La tradició ens explica que un dia, que es trobava molt malalta i els metges de l’emir no li trobaven el remei, els cristians li van aconsellar que s’adrecés a Briviesca (Burgos) on hi havia la font de Sant Vicenç que tenia aigües sanitoses. Casilda s’hi curà i ja, de pas, es feu batejar com a cristiana, portant una vida solitària d’eremita. Va morir cap a l’any 1075.

A Barcelona ciutat s’havia venerat a la col·legiata de Santa Anna i a l’església d’Hostafranc, sobretot. En el dia d’avui es beneïen roses de Santa Casilda que les dones recollien per tal que fossin remeieres, posades en oli. I és que la iconografia la representa amb flors a la falda: la tradició explica que quan els guardes la van enxampar quan portava el menjar als presos cristians, ella va obrir el davantal… ple de roses.

► “Si a l’abril plou el dia nou es perden les figues flors”.

► “Si a l’abril plou el dia nou es perden les figues flors”.