Diumenge de Pentecosta

DIUMENGE DE PENTECOSTA

«Aquest diumenge de Pentecosta culmina el temps pasqual. El dia de la Pentecosta, cinquanta dies després de la Resurrecció del Senyor, l’Esperit Sant, comunicat per Crist als seus deixebles, manifesta la seva presència i la seva acció. A partir de llavors, l’Esperit Sant no ha cessat de guiar l’Església, de rejovenir-la i de menar-la a la unió total amb Crist» (Mons. Joan Josep Omella, 05.06.2022).

«Fa deu dies va ascendir la naturalesa humana al tron de Déu i avui ha baixat l’Esperit Sant en ella... volent demostrar-nos que ha reconciliat el gènere humà, immediatament ens ha enviat el regal de la nostra reconciliació, el do i la gràcia de l’Esperit Sant» (St. Joan Crisòstom, Homilia 1 sobre Pentecosta).

► Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar: vol conscienciar del paper dels laics en l’evangelització: «Tot cristià és missioner en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús... No tenir por de recórrer els carrers, d’entrar a cada racó de la societat, d’arribar fins als límits de la ciutat, de tocar les ferides de la nostra gent» (Papa Francesc).

► De Rafael d’Amat, baró de Maldà (1746-1819): “Costums i tradicions religiosos de Barcelona” (respectant el text original): «Deu dias después de est Solemne de la Admirable Ascensió del Senyor al Cel, segueix lo Sagrat DIUMENGE DE PASQUA DE PENTECOSTES, ó vinguda del Esperit Sant una de las 4 Festas anyals; yà en la vigilia en lo ma­ti en la benedicció de las Fonts y Sagradas Ceremonias; en los tochs de Campanas luego de entonàt lo Ministre Celebrant el Glòria en la Misa».

1. Sant Maximí, al qual s'atribueix el començament de la fe cristiana en aquesta ciutat. A Aix, de la Provença, a la Gàl·lia (s. I incert).
2. Sant Gildaod, bisbe. A Rouen, a la Gàl·lia (514).
3. Sant Medard, bisbe de Viromande. Va traslladar la seva seu d'aquesta ciutat a la de Noyon, des de la qual va treballar per convertir el poble de la superstició pagana a la doctrina de Crist. A Soissons, a la Gàl·lia (560).
4. Sant Fortunat, bisbe. Va treballar en la redempció de captius. A Fano, del Picè, Itàlia (s. VI).
5. Sant Clodulf, bisbe, fill de sant Arnulf i conseller reial. A Metz, Austràsia, a la Gàl·lia (~ 660).
6. Sant Guillem Fitzherbert, bisbe, home amable i benigne. Va ser desposseït injustament de la seva seu i es va refugiar entre els monjos de Winchester, però restituït després en les seves funcions, va perdonar els seus enemics i va procurar la pau entre tot el poble. A York, a Anglaterra (1154).
7. Beat Joan Davy, diaca de la Cartoixa d'aquesta ciutat i màrtir. Sota Enric VIII, per la seva fidelitat a l'Església i al Pontífex Romà, va ser empresonat fins a morir de fam. A Londres, novament a Anglaterra (1537).
8. Beat Jaume Berthieu, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. En temps de pau i de guerra va treballar incansable en favor de l'Evangeli. Va ser tres cops expulsat de les missions, i finalment, per odi a la fe, després de ser convidat a l'apostasia, va ser trepitjat fins a la mort. A Ambiatibé, a Madagascar (1896).
9. Beata Maria del Diví Cor de Jesús Droste zu Vischering, de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Bon Pastor. Va promoure amb tenacitat la devoció al Sagrat Cor de Jesús. A Porto, a Portugal (1899).
10. Beata Maria Teresa Chiramel Mankidiyan, verge. Va portar vida eremítica enmig d'una austera penitència i va buscar Crist en els més pobres i abandonats. Va fundar la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família. Al petit poble de Kuzhikkattussery, de la regió de Kerala, a l'índia (1926)
11. Beat Nicolau de Gesturi (Joan) Medda, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Sempre preparat per atendre els pobres, amb l'exemple de la seva virtut i de la seva benignitat va incitar moltes persones a l'amor envers als més necessitats. A Càller, de Sardenya, Itàlia (1958).