«Jaume Berthieu, nascut el 28 de novembre 1838 a l’Avèrnia francesa, fou des de molt jove un enamorat de Jesucrist. Després d’uns anys de ser rector de parròquies, professà com a jesuïta, desitjant recórrer el món per a la gloria de Déu. Enviat a la colònia francesa de Madagascar (1875), lluità contra la injustícia, alleujant els pobres i malalts. El poble malgaix, tot i considerar-lo ‘imperialista’ el creia un sacerdot vingut del cel: “tu ets el nostre pare i mare”. Ell es feia tot per a tots, traient de l’amor al Cor de Jesús la força humana i sacerdotal per a arribar fins al martiri: “Prefereixo morir abans que renunciar a la meva fe”… Que la seva intercessió sigui fructuosa per a Madagascar i el continent africà» (Cf. Papa Benet XVI, homilia de canonització, 21.10.2012). Havia estat expulsat tres cops de la Missió, i morí durant una rebel·lió el 8 de juny de 1896. «Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres, diu el Senyor» (Jn 15,20).

1. Sant Maximí, al qual s’atribueix el començament de la fe cristiana en aquesta ciutat. A Aix, de la Provença, a la Gàl·lia (s. I incert).

2. Sant Gildaod, bisbe. A Rouen, a la Gàl·lia (514).

3. Sant Medard, bisbe de Viromande. Va traslladar la seva seu d’aquesta ciutat a la de Noyon, des de la qual va treballar per convertir el poble de la superstició pagana a la doctrina de Crist. A Soissons, a la Gàl·lia (560).

4. Sant Fortunat, bisbe. Va treballar en la redempció de captius. A Fano, del Picè, Itàlia (s. VI).

5. Sant Clodulf, bisbe, fill de sant Arnulf i conseller reial. A Metz, Austràsia, a la Gàl·lia (~ 660).

6. Sant Guillem Fitzherbert, bisbe, home amable i benigne. Va ser desposseït injustament de la seva seu i es va refugiar entre els monjos de Winchester, però restituït després en les seves funcions, va perdonar els seus enemics i va procurar la pau entre tot el poble. A York, a Anglaterra (1154).

7. Beat Joan Davy, diaca de la Cartoixa d’aquesta ciutat i màrtir. Sota Enric VIII, per la seva fidelitat a l’Església i al Pontífex Romà, va ser empresonat fins a morir de fam. A Londres, novament a Anglaterra (1537).

8. Beat Jaume Berthieu, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. En temps de pau i de guerra va treballar incansable en favor de l’Evangeli. Va ser tres cops expulsat de les missions, i finalment, per odi a la fe, després de ser convidat a l’apostasia, va ser trepitjat fins a la mort. A Ambiatibé, a Madagascar (1896).

9. Beata Maria del Diví Cor de Jesús Droste zu Vischering, de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Bon Pastor. Va promoure amb tenacitat la devoció al Sagrat Cor de Jesús. A Porto, a Portugal (1899).

10. Beata Maria Teresa Chiramel Mankidiyan, verge. Va portar vida eremítica enmig d’una austera penitència i va buscar Crist en els més pobres i abandonats. Va fundar la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família. Al petit poble de Kuzhikkattussery, de la regió de Kerala, a l’índia (1926)

11. Beat Nicolau de Gesturi (Joan) Medda, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Sempre preparat per atendre els pobres, amb l’exemple de la seva virtut i de la seva benignitat va incitar moltes persones a l’amor envers als més necessitats. A Càller, de Sardenya, Itàlia (1958).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Mercedaris: Pere d’Amer (1301). Quart/cinquè mestre general de l’orde. Considerat sant dins l’orde, el Martirologi Romà no l’esmenta.

Família Salesiana i Religioses de l’Orde de la Visitació de Santa Maria: Beat Esteve Sàndor, màrtir (1953).

Franciscans Caputxins (OFM Cap.): Beat Nicolau de Gésturi (1958).

Orde de Predicadors: Beates Diana (1236) i Cecília (1290),

Bisbat de Tortosa: Dedicació de l’església-catedral.

Al juny, la nit s’esmuny.