Sant Domènec de Guzmán, prevere
Sant Domènec de Guzmán, prevere
Apassionat per l'estudi, pel seu temps, per l'Església, Domènec de Guzmán (1170-1221) fou “un gran predicador de la veritat evangèlica” (Col·lecta), treballant seriosament amb la paraula i l'exemple de pobresa contra l'heretgia dels albigesos. Va fundar l’Orde de Predicadors (Dominics) amb una especial dedicació a l’ensenyament i a la predicació. Té una estàtua a la nau dreta de la catedral de Barcelona.
- Memòria de sant Domènec, prevere. Era canonge d’Osma i es va fer humil ministre de la predicació en els països agitats per l'heretgia albigesa i va viure en voluntària pobresa, parlant sempre amb Déu o sobre Déu. Desitjós d'una nova forma de propagar la fe, va fundar l’orde dels Predicadors per renovar l'Església segons la forma de vida apostòlica. Manava als seus germans que es lliuressin al servei del proïsme amb la pregària, l'estudi i el ministeri de la Paraula. Va morir a Bolonya el dia sis d’agost (1221).
- Sants Segon, Carpòfor, Victorí i Severià, màrtirs. A Albano, a la via Àpia, a quinze mil·liaris de Roma (s. III/IV).
- Sants Ciríac, Llarg, Crescencià, Memmius, Juliana i Esmaragde, màrtirs. A Roma, a la via Ostiense, al setè mil·liari de la ciutat (s. IV).
- Martiri de sant Marí, ancià d’Anazarb. En temps de l'emperador Dioclecià i del prefecte Lísies, va ser decapitat, i el seu cos, per ordre d'aquest prefecte, va ser llançat a les feres perquè el devoressin. A Tars, Cilícia (~ 303-311).
- Sant Eusebi, bisbe. Va treballar intensament per la fe veritable i va reconstruir l'església catedral destruïda pels huns. A Milà, a la província de Ligúria (~ 462).
- Sant Sever, prevere. A Viena, a la Gàl·lia Celta (~ s. V).
- Sant Múmmol, abat del monestir de Fleury. A Bordeus, Aquitània (678).
- Sant Emilià, bisbe. Per defensar el culte a les sagrades imatges, va suportar grans sofriments per part de l'emperador Lleó i, finalment, va acabar la seva vida al desterrament. A Cízic, a l’Hel·lespont (s. IX).
- Sant Altmà, bisbe de Passau. Va fundar nombroses cases de clergues seguint la Regla de sant Agustí, va restaurar la disciplina del clericat i, expulsat de la seva seu per l'emperador Enric IV per defensar la llibertat de l'Església, va morir a l'exili. Al monestir de Gottweig, a Àustria (1091).
- Sant Famià, eremita. Nascut a Colònia, després d’haver distribuït els seus béns entre els pobres i d’haver realitzat piadoses peregrinacions, va morir en aquest lloc, revestit amb l'hàbit cistercenc. A Galese, prop de Viterbo, a la Toscana (~ 1150).
- Beat Joan Felton, màrtir. Va fixar en públic la sentència d'excomunió llançada pel papa sant Pius V contra la reina Elisabet I i, per aquest motiu, va ser esquarterat cruelment al costat de l'església de Sant Pau, mentre invocava el nom del Salvador. Així va consumar gloriosament el seu martiri. A Londres, Anglaterra (1570).
- Beat Joan Fingley, prevere i màrtir. També durant el regnat d’Elisabet I, va ser condemnat a mort per ser sacerdot i va ser penjat. Amb ell es commemora al beat Robert Bickendike, el qual, en aquell mateix temps, sense que es conegui el dia i l'any, va patir els mateixos turments per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica. A York, també a Anglaterra (1586).
- Sant Pau Ke Tingzhu, màrtir. Era el cap del poble cristià. Durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihétuàn, va ser esquarterat i va mostrar als altres un lluminós exemple de resignació cristiana. Al petit poble de Xisiaodun, prop de Xinhexian, a la província d’Hebei, a la Xina (1900).
- Beata Bonifàcia Rodríguez Castro, verge. Va fundar la Congregació de les Serventes de Sant Josep, per promoure la dona de manera cristiana i social mitjançant la pregària i el treball, segons l'exemple de la Sagrada Família. A la ciutat de Zamora (1905).
- Beata Margarida Maria (Maria Anna Rosa) Caiani, verge. Va fundar l'institut de les Germanes Mínimes Franciscanes del Sagrat Cor, per a la formació de la joventut i per a l'ajuda als malalts. A Poggio a Caiano, a la Toscana (1921).
- Beata Maria de la Creu (Maria Helena) MacKillop, verge. Va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep i del Sagrat Cor, i la va dirigir entre múltiples fatigues i vexacions. A Sydney, Austràlia (1909).
- Beat Antoni Silvestre Moya, prevere i màrtir. En el furor de la persecució contra la fe, va arribar victoriós al regne celestial pel seu testimoni constant de Crist. A la localitat d’El Saler, prop de València (1936).
- Beates Maria del Nen Jesús Baldillou Bullit i les seves companyes [1], verges de l'institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies i màrtirs. Durant la mateixa persecució, van sortir gloriosament a la trobada de Crist, el seu Espòs, martiritzades per la violència dels enemics de l'Església. A València (1936).
- Beat Vladímir Laskowski, prevere i màrtir. En temps de guerra, empresonat en un camp de concentració i cruelment torturat, va assolir la glòria del martiri. A la localitat de Gusen, Alemanya (1940).
[1] Els seus noms són: Presentació de la Sagrada Família (Pascalina) Gallén Martí, Maria Lluïsa de Jesús Girón Romera, Carmela de Sant Felip Neri (Nazaria) Gómez Lezaun i Clemèntia de Sant Joan Baptista (Antònia) Riba Mestres.







