Sant Clodoald, prevere

Sant Clodoald, prevere

Una vida de pel·lícula. Clodoald era fill del rei dels francs Clodomir (511-524), nét de Clodoveu i santa Clotilde. Quan encara era molt petit, son pare va morir en batalla pel rei Gondomar dels burgundis que volia venjar la mort del seu germà Segimon de Borgonya, que Clodomir havia fet llençar en un pou, Ell i els seus dos germans, Teobald i Guntari foren posats sota la cura de l’àvia Clotilde. Els seus oncles, Khilperic I i Clotari I idearen  un complot per repartir-se el seu regne, matant els seus hereus legítims. Els seus germans moriren, però Clodoald (“governant famós”) pogué fugir, ajudat de servents fidels, i visqué amagat. Però en fer-se adult no reclamà el seu tron legítim i, després d’ordenar-se de prevere (o clergue) governà la seva vida des del monestir de Novientum, prop de París, que prengué el nom de Saint Cloud. Probablement morí vers el 560. Canonitzat durant el segle VII [2021].

1. Santa Regina, màrtir. A Alèsia, al territori dels aduins, a la Gàl·lia (data incerta).
2. Sant Sozó, màrtir. A Pompeiòpolis, de Cilícia (ara Turquia) (data incerta).
3. Sants màrtirs Festus, diaca, i Desideri, lector. A Benevent, a la regió italiana de la Campània (s. IV).
4. Sant Evorci, bisbe. A Orleans, a la Gàl·lia Celta (ara França) (s. IV).
5. Sant Grat, bisbe. A Aosta, als Alps de Graies (s. V).
6. Sants Memori (abans Nemori) i companys, màrtirs, segons la tradició, sota Atila, rei dels huns. A Breuil, de la Gàl·lia Trecense (ara França) (s. V).
7. Sant Albí, bisbe, deixeble de sant Llop de Troyes. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Celta (s. V).
8. Sant Clodoald, prevere, d'estirp règia. Després que els seus pares i germans fossin assassinats, el va tutelar la seva àvia, santa Clotilde. Es va fer clergue renunciant al regne terrenal. A la localitat de Nogent, al territori de París, també a la Gàl·lia (560).
9. Santa Caríssima, verge reclusa. A Albi, d'Aquitània (ara França) (s. VI/VII).
10. Santa Madalberta, abadessa, successora de la seva germana santa Adeltruda. A Maubeuge, a Henaut, Austràsia (ara França) (~ 705).
11. Commemoració de sant Hilduard, bisbe. A Flandes, d’Austràsia (~ 760).
12. Sant Gauzlí, bisbe, promotor de la vida monàstica. A Toul, de la Lotaríngia (ara França) (962).
13. Sant Joan de Lodi, bisbe, acompanyant de sant Pere Damià en legacions. A Gubbio, a la regió italiana de l'Úmbria (~ 1106).
14. Sant Esteve de Chatillon, bisbe. Tret de la solitud cenobítica de la Cartoixa de Les Portes (Belley), va presidir l'Església amb gran diligència i sense detriment de la seva austeritat cartoixana. A Dia, a França (1208).
15. Sants màrtirs Marc Crisino, prevere d’Esztergom, Esteve Pongracz i Melcior Grodziecki, preveres jesuïtes. Ni la fam, ni les màquines, ni els turments del foc els van fer abjurar de la fe catòlica. A Kosice, als monts Carpats (1619).
16. Beats màrtirs Tomàs Tsuji, prevere jesuïta, Lluís Maki i el seu fill Joan, condemnats al foc a causa de la seva fe cristiana. A Nagasaki, Japó (1627).
17. Beats Randulf Corby, jesuïta, i Joan Duckett, preveres i màrtirs. Essent rei Carles I, van ser condemnats a mort al patíbul de Tyburn per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, i així van aconseguir la palma celestial. A Londres, Anglaterra (1644).
18. Beats Claudi Bernabé Laurent de Mascloux i Francesc d'Oudinot de la Boissière, preveres i màrtirs. Durant la Revolució Francesa, van ser detinguts per ser sacerdots i van morir per Crist, malalts d'inanició. En una nau ancorada davant de Rochefort, França (1794).
19. Beat Joan Baptista Mazzucconi, prevere de l'institut de Milà per a Missions Estrangeres i màrtir. Després de dos anys evangelitzant, ja exhaust per febres i nafres, va ser decapitat per odi a la fe. A l'illa Woodlark, a Oceania (1855).
20. Beata Eugènia Picco, verge, de la Congregació de les Petites Filles dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. Lliurada al compliment de la voluntat de Déu, va promoure la dignitat de la dona i es va dedicar a la formació de les religioses. A Parma, ciutat de la regió italiana de l’Emília (1921).
21. Beata Ascensió de Sant Josep de Calassanç Lloret Marc, verge de l'institut de Germanes de les Escoles Cristianes i màrtir. Va culminar la seva vida terrenal en la persecució contra l'Església, afirmant la seva fe religiosa. A la ciutat de Gandia, comarca valenciana de la Safor (1936).