Beat Notker Balbulus, monjo

El beat Notker (“força”), nascut a Heligau, prop de Zuric (Suïssa), cap a l’any 840, va entrar al monestir benedictí de Sankt Gallen (Suàbia, Alemanya). El sobrenom de Balbulus (balbucient) li ve d’un tartamudeig, a causa de la pèrdua de dents en la seva joventut. Ràpidament, però, demostrà que posseïa grans aptituds espirituals i intel·lectuals, i en poc temps el van fer director de l'escola monàstica, que va prendre un gran impuls. Entre els seus alumnes es troben diferents personalitats eclesiàstiques, sobretot bisbes. Se n’expliquen diferents anècdotes sobre la seva manera de treballar: en una ocasió per composar un himne es va inspirar en el xerric d'una roda de molí. Entre els seus escrits més coneguts hi ha les “Seqüències litúrgiques”, un “Martirologi” i obres històriques, com la “Gesta de Carlemany”. Les seves obres i aportacions van ajudar a situar l'abadia de Sant Gal entre les més importants de l'Europa medieval. Va morir a la mateixa abadia l’any 912. Beatificat el 1513 pel papa Juli II.

L’Octava de Pasqua: Va néixer com a conseqüència de la pràctica baptismal. De la mateixa manera que durant la Quaresma els catecúmens eren introduïts en els continguts de la fe, durant els vuit dies següents al baptisme (en la Vetlla Pasqual), els neòfits rebien la mistagogia o explicació dels “misteris” (la nova vida del Crist a la què s’havien introduït): «Les festes pasquals són celebrades a la tarda, com entre nosaltres, i durant els vuit dies pasquals, es fan els divins oficis pel seu ordre, com es fa a tot arreu» (Itinerari d’Egèria 39,1, segle IV).

1. Passió de sant Ireneu, bisbe i màrtir. En temps de l’emperador Maximià, i sota el prefecte Probe, va ser turmentat i després tancat a la presó. Finalment, va ser decapitat. A Sírmium, Pannònia (s. IV).
2. Sant Eutiqui, bisbe, que va presidir el Segon Concili Ecumènic Constantinopolità. Va defensar enèrgicament la fe ortodoxa i, després de patir un llarg exili, en morir va confessar la resurrecció de la carn. A Constantinoble (582).
3. Santa Gal·la, vídua, filla del cònsol Símmac. Quan va morir el seu cònjuge, va viure prop de l’església de Sant Pere durant molts anys, lliurada a la pregària, almoines, dejunis i altres obres santes. El seu felicíssim trànsit va ser descrit pel papa sant Gregori el Gran. A Roma (s. VI).
4. Sant Winebald, abat del monestir de Sant Llop, il·lustre per la seva austeritat. A Troyes, Nèustria (~ 620).
5. Sant Prudenci, bisbe. Va preparar per als itinerants un breviari del Saltiri, va recollir de les Sagrades Escriptures els preceptes per als candidats al sacerdoci i va restaurar la disciplina dels monestirs. A Troyes, Nèustria (861).
6. Naixement per al cel de sant Metodi, bisbe, juntament amb el seu germà sant Ciril, la memòria del qual se celebra el dia catorze de febrer. A Velehrad, Moràvia (885).
7. Beat Notker Balbulus, monjo. Va passar gairebé tota la vida en el cenobi de Sankt Gallen component seqüències. Gràcil de cos però no d’ànim, tartamut de veu però no d’esperit, ferm en tot allò diví, pacient en allò advers, mans envers tothom i diligent en la pregària, la lectura, la meditació i el dictat. Al monestir de Sankt Gallen, a Suàbia, Alemanya (912).
8. Sant Filaret, monjo, home cèlebre per la seva vida lliurada a la pregària. Al monestir de Sant Elies d’Aulina, prop de Palmi, Calàbria (1070).
9. Sant Guillem, abat. Va passar d’un cenobi de canonges regulars de París a Dinamarca i va instaurar la disciplina regular enmig de grans dificultats. Va partir d’aquesta vida a l’alba del diumenge de Pasqua. A l’illa d’Eskyll, prop de Roskilde, Dinamarca (1203).
10. Passió de sant Pere de Verona, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, el qual, nascut de pares maniqueus, quan tot just era un nen va abraçar la fe catòlica i, d’adolescent, va rebre l’hàbit de sant Domènec. Dedicat a combatre l’heretgia, de camí cap a Como va caure víctima dels enemics. En els últims moments va recitar el símbol de la fe. A Milà, Llombardia (1252). Abans s’havia celebrat el 4 de juny, festivitat de la translació de les restes; i fins al 1960 era el 29 d'abril.
11. Beata Caterina de Palancia, verge. Juntament amb diverses companyes, va portar vida eremítica sota la Regla de sant Agustí. Al monestir de Santa Maria, al Sacro Monte prop de Varese, Llombardia (1478).
12. Sant Pau Lè Bao Tinh, prevere i màrtir. Quan encara era clergue, va romandre molt de temps a la presó i, ordenat sacerdot, va dirigir el seminari, va fer un llibre d’homilies i un compendi de doctrina cristiana, i finalment, de nou portat a la presó en temps de l’emperador Tu-Duc, va ser condemnat a la decapitació. A la ciutat de Vinh Tri, al Tonquín (1857).
13. Beat Zeferí Agostini, prevere. Es va dedicar al ministeri de la predicació, catequesi i instrucció cristiana, i va treballar per ajudar la joventut, els pobres i els malalts. Va instituir la Congregació d’Ursulines Filles de Maria Immaculada. A Verona, Itàlia (1896).
14. Beat Miquel Rua, prevere, propagador eximi de la Societat Salesiana. A Torí, Itàlia (1910). Se celebra, però, el 29 d’octubre, aniversari de la seva beatificació el 1972,
15. Beat Miquel Czartoryski, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Després de ser envaïda Polònia durant la guerra, per mantenir la seva fe va ser afusellat a la parròquia de la localitat. A Varsòvia, ciutat de Polònia (1944). Una nova versió del santoral el celebra el 6 de setembre, data de la seva mort.
16. Beata Petrina Morosini, verge i màrtir. Als vint anys, quan anava cap a casa després de treballar, per defensar davant d’un jove la virginitat que havia promès a Déu, va ser ferida al cap fins a la mort. A la localitat de Fiobbio di Albino, prop de Bèrgam, Itàlia (1957).