Beat Salvi Huix i Miralpeix, bisbe i màrtir

Beat Salvi Huix i Miralpeix, bisbe i màrtir Salvi Huix va néixer al mas Huix de Sant Hilari Sacalm (la Selva) l'any 1877. Després d’estudiar al seminari de Vic, s’ordenà de prevere el 1903. L'any 1907 ingressà a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, i n’exercí de Prepòsit (Superior). El 1928 va ser nomenat Bisbe d'Eivissa i el 1935 de Lleida. Els primers dies de la persecució religiosa espanyola va ser reconegut pel carrer i afusellat al cementiri de Lleida amb d’altres 20 companys de presó (5 d’agost 1936).

1. Sant Jovinià, lector i màrtir. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (s. III).
2. Sant Eutimi, diaca i màrtir. A Alexandria, Egipte (~ 305).
3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem. Va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats a les mines, després que li haguessin tret un ull i li haguessin cremat un peu amb un ferro roent. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seva gloriosa confessió, va descansar en pau (~ 350).
4. Sant Britó, bisbe. Va defensar el seu ramat dels errors de Priscil·lià, però tractant debades de detenir, juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, la violència d’aquells que reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (386).
5. Sant Hilari, bisbe. Després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, malgrat la seva resistència, a l'episcopat. Treballava amb les pròpies mans, es vestia amb una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i caminant a peu, va manifestar a tothom el seu amor a la pobresa. Lliurat a la pregària, als dejunis i a les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els orfes i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. A Arle, de la Provença (449).
6. Sant Niceci, bisbe. A Viena, a la Gàl·lia Celta (s. V).
7. Sant Gerunci, bisbe. A Milà, Ligúria (~ 472).
8. Sant Mauront, abat i diaca. Va ser deixeble de sant Amand. A Marchiennes, a la Gàl·lia Belga (702).
9. Sant Sacerdot, bisbe. Va ser monjo i abat, i més endavant bisbe, però al final de la seva vida va voler retornar a la vida monàstica. A Llemotges, Aquitània (s. VIII).
10. Sant Gotard, bisbe. Quan era abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar diversos monestirs. Quan va morir sant Bemward, el va succeir a la seu episcopal, va promoure la vida cristiana de la seva Església, la disciplina regular del clergat i va obrir escoles. A Hildesheim, Saxònia, Alemanya (1038).
11. Sant Lleó, eremita. Lliurat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d’Africo, prop de la ciutat de Reggio, que ell mateix havia fundat. A Calàbria (~ s. XIII).
12. Sant Avertí, diaca. Va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i quan aquest va morir, va tornar i va viure com a ermità. A Vençay, prop de Tours, França (1189).
13. Sant Àngel, prevere, carmelita i màrtir. A Licata, Sicília, Itàlia (1225).
14. Beat Benvingut Mareni, religiós de l’orde dels Germans Menors. A Recanati, a la regió del Picè, Itàlia (1289).
15. Beat Nunci Sulprizio. Després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada per la tuberculosi òssia i amb el cos exhaust va suportar tots els seus sofriments amb ànim serè i alegre, disposat sempre a ajudar tothom. Pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i els va alleujar les seves misèries. A Nàpols, de la Campània (1836).
16. Beata Caterina Cittadini, verge. Privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de nenes pobres, i amb aquesta mateixa finalitat, va fundar l’institut de les Germanes Ursulines de Somasca. A Somasca, prop de Bèrgam, Itàlia (1857)
17. Beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir. Empresonat durant la guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. A Dresden, Alemanya (1943).
18. Beat Salvi Huix i Miralpeix, màrtir. Membre de l’Oratori, administrador apostòlic d’Eivissa i bisbe de Lleida, va demanar ser afusellat l’últim de la colla dels vint al cementiri per a poder-los donar l’absolució. A Lleida (1936)