Santoral

5 de maig

Beat Salvi Huix i Miralpeix, bisbe i màrtir

AA bona hora vingui el maig el millor més de tot l’any
Dita popular
Beat Salvi Huix i Miralpeix, bisbe i màrtir Salvi Huix va néixer al mas Huix de Sant Hilari Sacalm (la Selva) l'any 1877. Després d’estudiar al seminari de Vic, s’ordenà de prevere el 1903. L'any 1907 ingressà a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, i n’exercí de Prepòsit (Superior). El 1928 va ser nomenat Bisbe d'Eivissa i el 1935 de Lleida. Els primers dies de la persecució religiosa espanyola va ser reconegut pel carrer i afusellat al cementiri de Lleida amb d’altres 20 companys de presó (5 d’agost 1936).
  1. Sant Jovinià, lector i màrtir. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (s. III).
  2. Sant Eutimi, diaca i màrtir. A Alexandria, Egipte (~ 305).
  3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem. Va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats a les mines, després que li haguessin tret un ull i li haguessin cremat un peu amb un ferro roent. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seva gloriosa confessió, va descansar en pau (~ 350).
  4. Sant Britó, bisbe. Va defensar el seu ramat dels errors de Priscil·lià, però tractant debades de detenir, juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, la violència d’aquells que reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (386).
  5. Sant Hilari, bisbe. Després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, malgrat la seva resistència, a l'episcopat. Treballava amb les pròpies mans, es vestia amb una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i caminant a peu, va manifestar a tothom el seu amor a la pobresa. Lliurat a la pregària, als dejunis i a les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els orfes i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. A Arle, de la Provença (449).
  6. Sant Niceci, bisbe. A Viena, a la Gàl·lia Celta (s. V).
  7. Sant Gerunci, bisbe. A Milà, Ligúria (~ 472).
  8. Sant Mauront, abat i diaca. Va ser deixeble de sant Amand. A Marchiennes, a la Gàl·lia Belga (702).
  9. Sant Sacerdot, bisbe. Va ser monjo i abat, i més endavant bisbe, però al final de la seva vida va voler retornar a la vida monàstica. A Llemotges, Aquitània (s. VIII).
  10. Sant Gotard, bisbe. Quan era abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar diversos monestirs. Quan va morir sant Bemward, el va succeir a la seu episcopal, va promoure la vida cristiana de la seva Església, la disciplina regular del clergat i va obrir escoles. A Hildesheim, Saxònia, Alemanya (1038).
  11. Sant Lleó, eremita. Lliurat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d’Africo, prop de la ciutat de Reggio, que ell mateix havia fundat. A Calàbria (~ s. XIII).
  12. Sant Avertí, diaca. Va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i quan aquest va morir, va tornar i va viure com a ermità. A Vençay, prop de Tours, França (1189).
  13. Sant Àngel, prevere, carmelita i màrtir. A Licata, Sicília, Itàlia (1225).
  14. Beat Benvingut Mareni, religiós de l’orde dels Germans Menors. A Recanati, a la regió del Picè, Itàlia (1289).
  15. Beat Nunci Sulprizio. Després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada per la tuberculosi òssia i amb el cos exhaust va suportar tots els seus sofriments amb ànim serè i alegre, disposat sempre a ajudar tothom. Pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i els va alleujar les seves misèries. A Nàpols, de la Campània (1836).
  16. Beata Caterina Cittadini, verge. Privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de nenes pobres, i amb aquesta mateixa finalitat, va fundar l’institut de les Germanes Ursulines de Somasca. A Somasca, prop de Bèrgam, Itàlia (1857)
  17. Beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir. Empresonat durant la guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. A Dresden, Alemanya (1943).
  18. Beat Salvi Huix i Miralpeix, màrtir. Membre de l’Oratori, administrador apostòlic d’Eivissa i bisbe de Lleida, va demanar ser afusellat l’últim de la colla dels vint al cementiri per a poder-los donar l’absolució. A Lleida (1936)

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: -Aquests són la meva mare i els meus germans.

(Mt 12,46-50)