Sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe
Sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe
En Joan va néixer a Prachatiz (Bohèmia) el 1811 en una família de parla alemanya i el 1831 entrà al seminari de Budweis (sí, la ciutat de la famosa cervesa Budweiser). Capellà amb cor missioner, agafà el vaixell cap a Nova York (1836) i treballà de valent a la zona de les cascades del Niàgara. El 1840 professà en la congregació dels redemptoristes i serà un no parar: pastoral en parròquies, escoles, missions; i com a bisbe de Filadèlfia (1852), reformà el seminari major, acabà la catedral, fundà hospitals i orfenats i promogué la vida religiosa. I encara assistí als tres concilis nacionals de Baltimore (1852, 1855 i 1858). Massa feina, per al seu bon cor: morí d’un infart el 5 de gener de 1860. Canonitzat el 1977.
- Santa Sinclètica, verge, de la qual s’explica que va portar vida eremítica. A Alexandria, Egipte (s. IV).
- Sant Deogràcies, bisbe, que va redimir molts captius capturats pels vàndals, oferint-los aixopluc en dues grans basíliques dotades de llits i jaços. A Cartago, ciutat del nord d’Àfrica (Tunísia) (457/458).
- Commemoració de santa Emiliana, verge, tia paterna de sant Gregori el Gran, papa, la qual va morir piadosament poc després de la seva germana Tàrsila. A Roma (s. VI).
- Sant Convoió, abat, que va fundar a Roten el monestir de Sant Salvador, en el qual, sota la seva direcció i seguint la Regla de sant Benet, van sorgir un elevat nombre de monjos; quan els normands van destruir el monestir, va fundar una nova casa a Plélan, on va morir ja octogenari. A la Bretanya Menor (França) (868).
- Sant Eduard, anomenat “el Confessor”, que, essent rei dels anglesos, va ser molt estimat per la seva eximia caritat, i va treballar incansablement per mantenir la pau en els seus estats i la comunió amb la Seu Romana. A Londres, Anglaterra (1066).
- Sant Gerlac, eremita, que es va distingir pel servei prestat als indigents. Prop de Valkenburg, a la regió de Limburg (Bèlgica) (1165).
- Beat Roger, prevere de l’orde dels Germans Menors, deixeble de sant Francesc i fervent imitador seu. A la ciutat de Todi, Umbria (Itàlia) (1237).
- Beats Francesc Peltier, Jaume Ledoyen i Pere Tressier, preveres i màrtirs, que, per mantenir-se fidels al seu sacerdoci, van ser degollats durant la Revolució Francesa. A Angers, ciutat de França (1794).
- Sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe, de la Congregació del Santíssim Redemptor, el qual es va distingir per la seva sol·licitud a favor dels immigrants pobres, ajudant-los amb els seus consells i la seva caritat, així com en l’educació cristiana dels infants. A la ciutat de Filadèlfia, de l’estat de Pennsilvània, als EUA (1860).
- Beata Maria Repetto, verge, de les Germanes de Nostra Senyora del Refugi al Mont Calvari, que va viure amagada del món i es va esforçar per ajudar els afligits i donar esperança de salvació eterna a aquells que dubtaven. A Gènova, ciutat d’Itàlia (1890).
- Beat Carles de Sant Andreu (Joan Andreu) Houben, prevere de la Congregació de la Passió, admirable ministre del sagrament de la penitència. A Dublín, Irlanda (1893).
- Beata Marcel Tina Darowska, religiosa, que, morts el seu espòs i el seu primogènit, es va dedicar a Déu i, preocupada per la dignitat de la família, va fundar la Congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, per a l’educació de les joves. A Jazlowice, Ucraïna (1911).
- Beat Pere Bonilli, prevere, fundador de l’institut de les Germanes de la Sagrada Família, per atendre i educar la nenes pobres i òrfenes. A Spoleto, Itàlia (1935).
- Santa Genoveva Torres Morales, verge, que des de jove va experimentar les contrarietats de la vida i va suportar la malaltia que l’afectava. Va fundar l’institut de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Àngels, per ajudar les dones. A Saragossa (1956).







