Sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe

En Joan va néixer a Prachatiz (Bohèmia) el 1811 en una família de parla alemanya i el 1831 entrà al seminari de Budweis (sí, la ciutat de la famosa cervesa Budweiser). Capellà amb cor missioner, agafà el vaixell cap a Nova York (1836) i treballà de valent a la zona de les cascades del Niàgara. El 1840 professà en la congregació dels redemptoristes i serà un no parar: pastoral en parròquies, escoles, missions; i com a bisbe de Filadèlfia (1852), reformà el seminari major, acabà la catedral, fundà hospitals i orfenats i promogué la vida religiosa. I encara assistí als tres concilis nacionals de Baltimore (1852, 1855 i 1858). Massa feina, per al seu bon cor: morí d’un infart el 5 de gener de 1860. Canonitzat el 1977.

1. Santa Sinclètica, verge, de la qual s’explica que va portar vida eremítica. A Alexandria, Egipte (s. IV).
2. Sant Deogràcies, bisbe, que va redimir molts captius capturats pels vàndals, oferint-los aixopluc en dues grans basíliques dotades de llits i jaços. A Cartago, ciutat del nord d’Àfrica (Tunísia) (457/458).
3. Commemoració de santa Emiliana, verge, tia paterna de sant Gregori el Gran, papa, la qual va morir piadosament poc després de la seva germana Tàrsila. A Roma (s. VI).
4. Sant Convoió, abat, que va fundar a Roten el monestir de Sant Salvador, en el qual, sota la seva direcció i seguint la Regla de sant Benet, van sorgir un elevat nombre de monjos; quan els normands van destruir el monestir, va fundar una nova casa a Plélan, on va morir ja octogenari. A la Bretanya Menor (França) (868).
5. Sant Eduard, anomenat “el Confessor”, que, essent rei dels anglesos, va ser molt estimat per la seva eximia caritat, i va treballar incansablement per mantenir la pau en els seus estats i la comunió amb la Seu Romana. A Londres, Anglaterra (1066).
6. Sant Gerlac, eremita, que es va distingir pel servei prestat als indigents. Prop de Valkenburg, a la regió de Limburg (Bèlgica) (1165).
7. Beat Roger, prevere de l’orde dels Germans Menors, deixeble de sant Francesc i fervent imitador seu. A la ciutat de Todi, Umbria (Itàlia) (1237).
8. Beats Francesc Peltier, Jaume Ledoyen i Pere Tressier, preveres i màrtirs, que, per mantenir-se fidels al seu sacerdoci, van ser degollats durant la Revolució Francesa. A Angers, ciutat de França (1794).
9. Sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe, de la Congregació del Santíssim Redemptor, el qual es va distingir per la seva sol·licitud a favor dels immigrants pobres, ajudant-los amb els seus consells i la seva caritat, així com en l’educació cristiana dels infants. A la ciutat de Filadèlfia, de l’estat de Pennsilvània, als EUA (1860).
10. Beata Maria Repetto, verge, de les Germanes de Nostra Senyora del Refugi al Mont Calvari, que va viure amagada del món i es va esforçar per ajudar els afligits i donar esperança de salvació eterna a aquells que dubtaven. A Gènova, ciutat d’Itàlia (1890).
11. Beat Carles de Sant Andreu (Joan Andreu) Houben, prevere de la Congregació de la Passió, admirable ministre del sagrament de la penitència. A Dublín, Irlanda (1893).
12. Beata Marcel Tina Darowska, religiosa, que, morts el seu espòs i el seu primogènit, es va dedicar a Déu i, preocupada per la dignitat de la família, va fundar la Congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, per a l’educació de les joves. A Jazlowice, Ucraïna (1911).
13. Beat Pere Bonilli, prevere, fundador de l’institut de les Germanes de la Sagrada Família, per atendre i educar la nenes pobres i òrfenes. A Spoleto, Itàlia (1935).
14. Santa Genoveva Torres Morales, verge, que des de jove va experimentar les contrarietats de la vida i va suportar la malaltia que l’afectava. Va fundar l’institut de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Àngels, per ajudar les dones. A Saragossa (1956).