4 DE SETEMBRE

Mare de Déu de la Consolació

Aquesta advocació va néixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui pateixen. Per reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafin, ben fort, com a signe de salvació.

Al convent dels agustins de Barcelona, primer al Convent Vell -vora del carrer del Rec (amb adoberies dels pellaires)- i després al del Raval, l’advocació estava molt arrelada, també amb el nom de la Mare de Déu de la Corretja: les mares hi portaven els infants rebecs i de mal geni per tal de fer-los més dòcils. Feien la novena i posaven a la cintura dels infants una corretja, que venien a la pròpia església.

Maria, consol, consol, consol…

També celebrem la festa de la Mare de Déu de la Cinta (Tortosa)

Si encara li quedava algun atribut a la Mare de Déu que vetlla pels seus fills, ací tenim el de la Cinta, al Bisbat de Tortosa. La història ens parla de la valentia de les dones de Tortosa en la defensa de la ciutat en temps del comte Ramon Berenguer IV (1148). La tradició, ens parla del lliurament que fa la Mare de Déu el 1178 –en agraïment a aquestes dones- d’una cinta a un canonge com a signe de protecció, especialment per a les dones embarassades. És patrona de la ciutat de Tortosa.

► “Des de la Mare de Déu de la Consolació a la Mare de Déu de la Concepció, tres mesos hi compto jo”.

► “Des de la Mare de Déu de la Consolació a la Mare de Déu de la Concepció, tres mesos hi compto jo”.