4 DE SETEMBRE

Mare de Déu de la Consolació

Aquesta advocació va néixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui pateixen. Per reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafin, ben fort, com a signe de salvació.

Al convent dels agustins de Barcelona, primer al Convent Vell -vora del carrer del Rec (amb adoberies dels pellaires)- i després al del Raval, l’advocació estava molt arrelada, també amb el nom de la Mare de Déu de la Corretja: les mares hi portaven els infants rebecs i de mal geni per tal de fer-los més dòcils. Feien la novena i posaven a la cintura dels infants una corretja, que venien a la pròpia església.

Maria, consol, consol, consol…

Des de la Mare de Déu de la Consolació a la Mare de Déu de la Concepció, tres mesos hi compto jo.

Des de la Mare de Déu de la Consolació a la Mare de Déu de la Concepció, tres mesos hi compto jo.