Sant José María Rubio, prevere

Sant José María Rubio, prevere Fill d’una família de pagesos molt pobres, en Josep Maria nasqué a Dalías (Almería) el 1864. Començà els estudis a Granada i els acabà a Madrid, d’on en seria el “gran apòstol” de la capital. Com a sacerdot diocesà es distingí en l’atenció als pobres, i féu de professor en el seminari. Després d’una pelegrinació a Terra Santa, decidí entrar en la Companyia de Jesús (1905). Destinat a Madrid continuà treballant en els barris populars. Morí a Madrid el 1929.

 

1. Commemoració dels sants màrtirs Àgapi i Secundí, bisbes. Després d’un llarg desterrament a Cirta, van arribar a ser màrtirs gloriosos, a causa de la seva condició de bisbes, durant la persecució de l'emperador Valerià, en la qual es pretenia suscitar el furor dels gentils per posar a prova la fe dels justos. Amb ells també van ser martiritzats sant Emilià, soldat, les santes Tertula i Antònia, verges consagrades a Déu, i una altra dona amb els seus fills bessons. A Cirta, Numídia (ara Algèria) (258/259).
2. Santa Antonina, màrtir. Va ser cruelment torturada i turmentada amb diferents suplicis, va estar tres dies penjada i després va ser empresonada durant dos anys. Finalment el governador Priscil·lià va manar que fos cremada viva per haver-se mantingut en la confessió de la seva fe en Déu. A Nicea, Bitínia (s. III/IV).
3. Sant Florià, màrtir. Durant la persecució de Dioclecià, i per ordre del governador Aquilí, va ser llançat des del pont al riu Enns amb una pedra lligada al coll. A Lorch, a la regió de Nòrica, prop del Danubi (304).
4. Sant Silvà, bisbe de Gaza, i trenta-nou companys, màrtirs. Tots ells van ser coronats amb el martiri durant la mateixa persecució de Dioclecià en ser decapitats per ordre del cèsar Maximí Daia. A les mines de Fenum, Palestina, on estaven condemnats (~ 304).
5. Beat Ladislau de Gielniow, prevere de l’orde dels Germans Menors, que predicava amb fervor extraordinari la Passió del Senyor i la celebrava amb piadosos himnes. A Varsòvia, Polònia (1505).

6. Sants Joan Houghton, Robert Lawrence i Agustí Webster, preveres i màrtirs, priors respectivament de les cartoixes de Londres, Beauvalle i Axholme, i sant Ricard Reynolds, de l’orde de Santa Brígida. Tots ells, durant el regnat d'Enric VIII, i després d'haver professat valerosament la fe dels pares, van ser arrossegats vius fins al lloc del seu suplici a Tyburn, on van morir penjats juntament amb Joan Haile, prevere, rector de la localitat veïna d’Isleworth. A Londres, Anglaterra (1535).
7. Beat Joan Martí Moyè, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París. A la localitat de Lorena, a França, va fundar l'institut de Germanes de la Providència i a la Xina va reunir en règim de vida comuna unes verges dedicades a l'ensenyament. Es va mostrar sempre inflamat pel zel de les ànimes, fins i tot després de veure’s obligat a abandonar la seva pàtria durant la Revolució Francesa. A Trèveris, Alemanya (1793).

8. Sant Josep Maria Rubio Peralta, prevere de la Companyia de Jesús. Es va distingir per la seva atenció als penitents en la confessió sacramental, per la predicació d'exercicis espirituals i per les seves visites als pobres als suburbis de Madrid. A la ciutat d’Aranjuez, Comunidad de Madrid (1929). El Martirologi Romà situa la memòria el dia 2 de maig.
9. Beat Ceferino Giménez Malla, màrtir, conegut com El Pelé o el Tío Ceferino fou un laic de Fraga d’ètnia gitana del Tercer Orde de Sant Francesc. Assassinat per milicians el 9 d’agost durant la Guerra civil, per no deixar de resar el rosari. A Barbastre (1936).