Sant José María Rubio, prevere
Sant José María Rubio, prevere
Fill d’una família de pagesos molt pobres, en Josep Maria nasqué a Dalías (Almería) el 1864. Començà els estudis a Granada i els acabà a Madrid, d’on en seria el “gran apòstol” de la capital. Com a sacerdot diocesà es distingí en l’atenció als pobres, i féu de professor en el seminari. Després d’una pelegrinació a Terra Santa, decidí entrar en la Companyia de Jesús (1905). Destinat a Madrid continuà treballant en els barris populars. Morí a Madrid el 1929.
- Commemoració dels sants màrtirs Àgapi i Secundí, bisbes. Després d’un llarg desterrament a Cirta, van arribar a ser màrtirs gloriosos, a causa de la seva condició de bisbes, durant la persecució de l'emperador Valerià, en la qual es pretenia suscitar el furor dels gentils per posar a prova la fe dels justos. Amb ells també van ser martiritzats sant Emilià, soldat, les santes Tertula i Antònia, verges consagrades a Déu, i una altra dona amb els seus fills bessons. A Cirta, Numídia (ara Algèria) (258/259).
- Santa Antonina, màrtir. Va ser cruelment torturada i turmentada amb diferents suplicis, va estar tres dies penjada i després va ser empresonada durant dos anys. Finalment el governador Priscil·lià va manar que fos cremada viva per haver-se mantingut en la confessió de la seva fe en Déu. A Nicea, Bitínia (s. III/IV).
- Sant Florià, màrtir. Durant la persecució de Dioclecià, i per ordre del governador Aquilí, va ser llançat des del pont al riu Enns amb una pedra lligada al coll. A Lorch, a la regió de Nòrica, prop del Danubi (304).
- Sant Silvà, bisbe de Gaza, i trenta-nou companys, màrtirs. Tots ells van ser coronats amb el martiri durant la mateixa persecució de Dioclecià en ser decapitats per ordre del cèsar Maximí Daia. A les mines de Fenum, Palestina, on estaven condemnats (~ 304).
- Beat Ladislau de Gielniow, prevere de l’orde dels Germans Menors, que predicava amb fervor extraordinari la Passió del Senyor i la celebrava amb piadosos himnes. A Varsòvia, Polònia (1505).
- Sants Joan Houghton, Robert Lawrence i Agustí Webster, preveres i màrtirs, priors respectivament de les cartoixes de Londres, Beauvalle i Axholme, i sant Ricard Reynolds, de l’orde de Santa Brígida. Tots ells, durant el regnat d'Enric VIII, i després d'haver professat valerosament la fe dels pares, van ser arrossegats vius fins al lloc del seu suplici a Tyburn, on van morir penjats juntament amb Joan Haile, prevere, rector de la localitat veïna d’Isleworth. A Londres, Anglaterra (1535).
- Beat Joan Martí Moyè, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París. A la localitat de Lorena, a França, va fundar l'institut de Germanes de la Providència i a la Xina va reunir en règim de vida comuna unes verges dedicades a l'ensenyament. Es va mostrar sempre inflamat pel zel de les ànimes, fins i tot després de veure’s obligat a abandonar la seva pàtria durant la Revolució Francesa. A Trèveris, Alemanya (1793).
- Sant Josep Maria Rubio Peralta, prevere de la Companyia de Jesús. Es va distingir per la seva atenció als penitents en la confessió sacramental, per la predicació d'exercicis espirituals i per les seves visites als pobres als suburbis de Madrid. A la ciutat d’Aranjuez, Comunidad de Madrid (1929). El Martirologi Romà situa la memòria el dia 2 de maig.
- Beat Ceferino Giménez Malla, màrtir, conegut com El Pelé o el Tío Ceferino fou un laic de Fraga d’ètnia gitana del Tercer Orde de Sant Francesc. Assassinat per milicians el 9 d’agost durant la Guerra civil, per no deixar de resar el rosari. A Barbastre (1936).







