1. Sant Eutiqui, màrtir, que durant molt temps va ser castigat amb insomni i fam i, finalment, llançat a una profunda cavitat. Amb la seva fe en Crist va vèncer la crueltat del tirà. A Roma, a les catacumbes de la via Àpia (data incerta).
2. Sants Papies, Diodor i Claudià, màrtirs. A Perge, Pamfília (s. III).
3. Passió dels sants màrtirs Fileas, bisbe de Thmuis, i Filorom, tribú militar, que durant la persecució de l’emperador Dioclecià, ni els seus parents ni els seus amics no van poder persuadir-los perquè tinguessin compassió d’ells mateixos, van obtenir del Senyor la palma del martiri en ser degollats. A Alexandria, Egipte (s. IV).
4. Sant Isidor, prevere, home de profunda doctrina, que, menyspreant el món i les riqueses, va tractar d’imitar la vida de sant Joan Baptista al desert, vestint l’hàbit monàstic. A Pelusium, també a Egipte (c. 449).

5*. Trànsit de sant Aventí, bisbe, que havia ocupat l’esmentada seu de Chartres. A Chàteaudun, prop de Chartres, a la Gàl·lia (c. 511).

6. Sant Aventí, que va ser servidor de sant Llop, bisbe. A Troyes, a la Gàl·lia Celta (c. 537).
7. Sant Raban, anomenat “Maur”, bisbe, que, essent monjo de Fulda, va ser elevat a la seu de Magúncia, i home docte en ciència i eloqüent en la paraula, mai no va deixar de dur a terme tot el que pogués redundar en major glòria de Déu. A Magúncia, de la Francònia, Alemanya (856).

8*. Sant Nicolau Estudita, monjo, que va ser exiliat nombroses vegades per defensar el culte de les santes imatges i va acabar els seus dies com a hegumen del monestir de Studium. A Constantinoble (868).

9. Sant Gilbert, prevere, que va fundar, amb l’aprovació del papa Eugeni III, un orde monàstic, en el qual va imposar una doble disciplina: la Regla de sant Benet per a les monges i la de sant Agustí per als clergues. A Sempringham, Anglaterra (1189).
10. Santa Joana de Valois, que essent reina de França, en ser declarat nul el seu matrimoni amb Lluís XII es va dedicar a servir Déu, va conrear una especial pietat cap a la Santa Creu i va fundar l’orde de la Santíssima Anunciació de la Mare de Déu. A Bourges, Aquitània (1505).

11*. Beat Joan Speed, màrtir, que, durant el regnat d’Elisabet I, per haver auxiliat uns sacerdots va aconseguir la palma del martiri en ser degollat. A Durham, Anglaterra (1594).

12. Sant Josep de Leonessa, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins, que a Constantinoble va sostenir en la seva fe els cristians captius i, havent sofert grans tribulacions per haver predicat l’Evangeli fins i tot al palau del Sultà, va tornar a la seva pàtria i es va distingir per atendre els pobres. A Amatrice, als Abruços (1612).
13. Sant Joan de Brito, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que després de convertir moltes persones a la fe pel fet d’haver abraçat la vida i els costums dels ascetes d’aquelles regions, va acabar la seva vida amb un gloriós martiri. A Oriur, al regne de Maravà, a l’índia (1693).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• Sant Andreu Corsini, frare carmelita (1374).
• Adoratrius de la Sang de Crist: Santa Maria de Mattias, verge, fundadora de la Congregació.
• Caputxins: Sant Josep de Leonessa, religiós.
• Carmelites Descalços (OCD): Beat Maria Eugeni del Nen Jesús Grialou, prevere, fundador de l’Institut secular Nôtre-Dame de Vie.
• Companyia de Jesús: Beats Rodolf Ac­qua­vi­va, prevere, i companys, màrtirs a l’Índia. Beats Francesc Pacheco, Carles Spinola, i companys, màrtirs al Japó. Beat Jaume Berthieu, màrtir a Madagascar. Sant Lleó-Ignasi Mangin, prevere i companys, màrtirs a la Xina (Beats Pau Denn, Remigi i Modest Andlauer).
• Orde Premonstratenc: Sant Frederic, abat.

► “Al febrer has de llaurar el que el març vulguis sembrar”.