Sant Joan Maria Vianney, prevere
Sant Joan Maria Vianney, prevere
Va néixer a Dardilly (prop de Lió) l’any 1786. Poc dotat per als estudis eclesiàstics, arribà amb esforç a ser ordenat de prevere. Senzill i humil, des de la seva parròquia d’Ars, atreia multituds, sobretot pel sagrament de la confessió i la seva pregària: «La pregària mai no ens deixa sense dolçor: és una mel que entra a l’ànima i ho endolceix tot. Les penes es fonen davant una pregària ben feta, igual com la neu davant el sol».
► Arquebisbat de Barcelona: Parròquia de Sant Joan Maria Vianney (C/ Joan Güell 60-62). Fou creada el 1945 pel bisbe Modrego, que inicialment s'instal·là en uns baixos del carrer d'Alcolea, 107. El nou temple fou beneït el 15 de maig del 1955, amb l'assistència del bisbe auxiliar, Mons. Maties Solà.
- Memòria de sant Joan Maria Vianney, prevere, que durant més de quaranta anys es va lliurar d'una manera admirable al servei de la parròquia que li va ser encomanada al petit poble d'Ars, prop de Belley, a França, amb una intensa predicació, oració i exemples de penitència. Diàriament catequitzava nens i adults, reconciliava els penedits i amb la seva ardent caritat, alimentada a la font de l'Eucaristia, va brillar de tal manera, que va difondre els seus consells al llarg de tot Europa i amb la seva saviesa va portar moltíssimes ànimes a Déu (1859).
- sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner amb ell a Roma (s. I).
- Sants Justí i Crescenció, màrtirs. A Roma, a la via Tiburtina (258).
- Sant Jacint, màrtir. A Roma, a la via Labicana (s. III/IV).
- Sant Eleuteri, màrtir. A Tàrsia, de Bitínia (s. IV).
- Santa la, màrtir durant el regnat de Sapor II. A Pèrsia (~ 632).
- Commemoració de sant Eufroni, bisbe, que va participar en diversos concilis, va reparar moltes esglésies a la ciutat, va erigir parròquies a llogarets i va promoure amb gran cura la veneració de la Santa Creu. A Tours, de Nèustria (573).
- Sant Onofre, eremita, insigne pels seus dejunis i per l’austeritat de la seva vida. Als boscos de Panaia, prop de Catanzaro, a Calàbria (995).
- Sant Raniero, bisbe i màrtir. Primer va ser monjo i després va suportar grans sofriments per defensar els drets de l'Església a la seu episcopal de Cagli, i posteriorment va morir apedregat a la de Split. A Split (Spalato), a Dalmàcia (1180).
- Beata Cecília, verge, que va rebre l'hàbit de religiosa de mans de sant Domènec, de la vida i esperit del qual en va ser testimoni fidelíssima. A Bolonya, a l’Emília (1290).
- Beat Guillem Horne, màrtir. Va ser monjo a la Cartoixa d'aquesta ciutat, sense apartar-se mai del compliment de la Regla. Afeblit per una llarga permanència a la presó durant el regnat d'Enric VII i sotmès finalment al suplici al patíbul de Tyburn, va emigrar a la dreta de Crist. A Londres, a Anglaterra (1540).
- Beat Frederic Janssoone, prevere de l'orde dels Germans Menors, que, per al foment de la fe, va promoure les peregrinacions a Terra Santa. A Mont-real, a la província del Quebec, al Canadà (1916).
- Beat Gonçal Gonzalo, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va confirmar amb la seva sang el seu testimoni de Crist. A Madrid (1936).
- Beats màrtirs Josep Batalla Parramon, prevere, Josep Rabasa Bentanachs i Egidi Gil Rodicio, religiosos de la Societat Salesiana, que, durant la mateixa persecució, van aconseguir la vida eterna amb la defensa de la seva fe. A Barcelona (1936).
- Beat Enric Krzysztofik, prevere i màrtir. Deportat durant la guerra des de Polònia a una presó estrangera per la seva fe cristiana, va acabar el seu martiri entre suplicis. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1942).







