Beat Gaietà Catanoso, prevere

Beat Gaietà Catanoso, prevere Gaietà (“relatiu a Caius”), nascut a Chorio San Lorenzo (Calabria), s’ordenà de prevere el 1902. Rector de diverses parròquies es devia prendre seriosament la seva predicació perquè el 1934 fundà la Congregació de Germanes Veròniques del Santa Faç i el Santuari de la Santa Faç per tal d’atendre millor els pobres i abandonats dels seus pobles: «Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu» (Mt 25,40). Va morir el 4 d’abril de 1953 a Reggio Calabria i fou canonitzat el 23 d’octubre de 2005. ► AMB LA CELEBRACIÓ DE LES VESPRES ACABA EL TRÍDU PASQUAL ► TEMPS PASQUAL ► Nota sobre els sants i el temps de Pasqua Els sants són proposats a la comunitat cristiana com aquells que van viure en plenitud la Bona Nova Pasqual de Crist, i és en aquest sentit com es converteixen en models de vida cristiana i en eficaços intercessors del poble de Déu. Però el gran model, l’Únic Sant, el Mitjancer davant el Pare, és el Crist Ressuscitat. Per això, durant l’Octava de Pasqua (aquesta primera setmana després del Diumenge de Pasqua), litúrgicament, continuem recordant i celebrant solemnement a l’Únic Sant (fins i tot la Litúrgia de les Hores repeteix cada dia els salms del gran Diumenge de Pasqua), si bé continuem fent memòria (no solemnement) dels sants. ► «Els 50 dies que van des del diumenge de Resurrecció fins al Diumenge de la Pentecosta han de ser celebrats amb alegria i exultació com un sol i únic dia festiu, més encara, com un gran diumenge» (Catecisme de l’Església Catòlica 1169). ► VETLLA PASQUAL: La Vetlla «In qua totus vigilat mundus» = “en la qual tot el món vetlla” (Sant Agustí). En la Vetlla Pasqual demanarem que les properes festes «abrandin en nosaltres el desig de les coses del cel, per tal que puguem arribar amb el cor pur a la festa de la llum eterna» (Benedicció del foc). En el dia d’avui, davant el silenci i la foscor del sepulcre, estem en l’expectativa d’aquest esdeveniment lluminós: La Vida Total i Definitiva que estem esperant renovarà la nostra vida de cada dia.

1. Sant Isidor, bisbe i doctor de l’Església. Va ser deixeble del seu germà Leandre i successor seu a la seu de Sevilla, a la Hispània Bètica. Va escriure amb erudició, va convocar i va presidir diversos concilis, i va treballar amb zel i saviesa per la fe catòlica i per l’observança de la disciplina eclesiàstica (636).
2. Sants màrtirs Agatop, diaca, i Teòdul, lector. A causa de la seva confessió de la fe cristiana, en temps de l’emperador Maximià, i per mandat del prefecte Faustí, van ser llançats al mar amb una pedra lligada al coll. A Tessalònica, Macedònia (s. IV in.).
3. Mort de sant Ambròs, bisbe, que el Dissabte Sant va sortir a la trobada de Crist vencedor de la mort. La seva memòria se celebra el set de desembre, aniversari de la seva ordenació. A Milà, a la província de Ligúria (397).
4. Sant Plató, hegumen. Durant molts anys va lluitar amb ànim invencible contra els destructors de les sagrades imatges i, amb el seu nebot Teodor, va organitzar el cèlebre monestir de Studion. A Constantinoble (814).
5. Sant Pere, bisbe. Va afavorir els començaments de l’orde de Fontevraud i, remogut injustament de la seu, va morir exiliat a Chauvigny. A Poitiers, Aquitània (1115).
6. Beat Guillem Cuffitelli, eremita. Va renunciar a la pràctica de la caça i va passar cinquanta-set anys en la solitud i en la pobresa. A Siclo, Sicília (1411).
7. Sant Benet Massarari, denominat el “Negre” pel color de la seva pell. Va ser primer eremita i després va entrar a l’orde dels Germans Menors. Es va mostrar humil en tot i sempre ple de fe en la divina Providència. A Palerm, Sicília, Itàlia (1589).
8. Beat Josep Benet Dusmet, bisbe, de l’orde de Sant Benet. Va fomentar vivament el culte diví, la instrucció cristiana del poble i el zel en el clericat. En temps de pestilència va prestar auxili als malalts. A Catània, Sicília (1894).
9. Beat Francesc Marto, adolescent. Consumit per una malaltia quan encara era un nen, va brillar per la suavitat de costums, la perseverança en els sofriments i en la fe i també per l’assiduïtat en la pregària. A la localitat d’Aljustrel, prop de Fàtima, Portugal (1919).
10. Beat Gaietà Catanoso, prevere, que va instituir la Congregació de les Germanes Veròniques de la Santa Faç, per a l’alleujament dels pobres i abandonats. A Reggio de Calàbria, Itàlia (1953).