4 D’ABRIL

Sant Isidor de Sevilla, bisbe i doctor de l’Església

Isidor (560-636) fou germà dels sants cartaginesos Leandre, Fulgenci i Florentina. Després d’haver estat educat pel seu germà Leandre, el succeí com a bisbe de Sevilla fins a la seva mort. Va reunir importants concilis, sobretot el IV de Toledo (635) i ordenà la litúrgia hispano-visigòtica. Fa de pont entre la cultura eclesiàstica antiga i la medieval, sistematitzant-la hàbilment en 20 volums enciclopèdics (les ‘Etimologies’).

Deia sobre el bisbe, com un retrat d’ell mateix: «El llenguatge del bisbe ha de ser net, senzill, obert, ponderat i correcte, dolç i suau; ha de sobresortir tant en la humilitat com en l’autoritat; ha de donar exemple d’hospitalitat, obrint a tothom les portes de casa amb caritat i benignitat» (Sobre els Oficis Eclesiàstics).

► “Els anys bons, per l’abril trons”: els trons, a la primavera no són massa habituals, per això si trona és un bon indicador que l’any serà profitós.