Visitació de la Benaurada Verge Maria
LA VISITACIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Aquesta festa se celebra entre l’Anunciació (25 de març) i el naixement de Joan Baptista (24 de juny). El seu origen es remunta a la litúrgia romana del segle VI, com a preparació del Nadal. A finals del segle XIV es va començar a celebrar per tota l’Església. Maria i Elisabet s’abracen i exulten de joia. El Magnificat que canta Maria anuncia els temps nous de la salvació de Déu als pobres.
- Festa de la Visitació de la benaurada Mare de Déu, quan va anar a veure la seva cosina Elisabet, que estava embarassada d’un fill en la seva vellesa, i la va saludar. En trobar-se amb alegria les dues futures mares, el Redemptor que venia al món va santificar el seu precursor, que encara es trobava en el si d’Elisabet. Maria va respondre a la salutació d’Elisabet, i exultant de goig en l’Esperit Sant, va glorificar Déu amb el càntic de lloança del Magnificat.
- Santa Peronella, verge i màrtir. A Roma, al cementiri de Domitila, a la via Ardeatina (data incerta).
- Sant Hermies, soldat i màrtir. Al costat de Comana del Pont (s. III).
- Sants Canci, Cancià i Cancianil·la, màrtirs. Van ser capturats pel perseguidor quan escapaven de la ciutat en un carro, i finalment van ser ajusticiats. A Aquileia, a la regió de Venècia (s. IV).
- Sant Selvi, bisbe. Va començar la construcció d’una basílica per acollir dignament el sepulcre de sant Sadurní. A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonesa (~ 400).
- Beat Jaume Salomoni, prevere. D’adolescent, mort el seu pare i ingressada la seva mare a les monges cistercenques, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar a l’orde dels Predicadors, on va resplendir durant quaranta-cinc anys dotat d’insignes carismes i com a amic dels pobres i home pacífic. A Forli, a la regió de l’Emília (1314).
- Beata Baptista (Camila) Varano, abadessa del monestir de clarisses fundat pel seu mateix pare, on va experimentar grans tribulacions, però també consolacions místiques. A Camerino, del Picè, Itàlia (1524).
- Beats Robert Thorpe, prevere, i Tomàs Watkinson, màrtirs. Van ser condemnats a mort en temps de la reina Elisabet I, el primer per ser sacerdot i el segon, pare de família d’edat avançada, per haver prestat moltes vegades ajuda als sacerdots. Van rebre, al mateix temps, la corona del martiri al patíbul. A York, Anglaterra (1591).
- Beat Nicolau Barré, prevere. Va ser mestre de teologia i cèlebre director d’ànimes en l’esperit de l’Evangeli, va fundar per tota França les Escoles Cristianes i de Caritat, així com les Germanes Mestres del Nen Jesús, per a l’educació gratuïta de nens pobres. A París, França (1686).
- Beat Fèlix (Jaume) Amoroso, religiós. Després d’haver estat rebutjat durant deu anys, finalment va ingressar a l’orde dels Germans Menors Caputxins, on va exercir humilíssims oficis amb senzillesa i innocència de cor. A Nicòsia, a Sicília (1787).
- Beat Marià de Roccacasale (Domènec) Di Nicolantonio, religiós de l’orde dels Germans Menors. Complint l’ofici de porter, va obrir la porta del convent als pobres i als pelegrins, als quals va atendre en tot amb molta caritat. Al poble de Bellegra, a la comarca romana (1886).
- Sant Noè Mawaggali, màrtir. Essent servidor del rei, iniciada la persecució va refusar impàvid emprendre la fugida. Va oferir voluntàriament el seu pit a les llances dels soldats, que li van travessar estant penjat d’un arbre, fins que va lliurar l’esperit per Crist. A la localitat de Mityana, Uganda (1886).







