31 DE MAIG

Visitació de la Benaurada Verge Maria

La festa, d’origen franciscà (abans del 1263), situada entre els tres mesos que separen l’Anunciació del Senyor i el Naixement de Joan Baptista, és tot un símbol: Maria que porta el Messies es troba amb Elisabet que porta el Precursor: «Maria és el nostre model: ha rebut el do més preuat de Déu i es posa en camí per portar Jesús» (Papa Francesc).

HISTÒRIA DE LA FESTA

  • 473: Dedicació festiva el 2 de juliol d’un santuari a Constantinoble de la “deposició del mantell de la santa Senyora i mare de Déu en Blanquerna”, en un sepulcre de fusta portat de Jerusalem, que, segons la tradició, era l’autèntic en què el cos de Maria havia reposat. La relíquia era venerada a l’església del barri dit “de les Blanquernes”.
  • Segle VI: Origen en la litúrgia romana en funció de la preparació del Nadal.
  • 1263: Ja abans d’aquesta data els franciscans celebraven la festa de la Visitació de Maria.
  • 1389: El papa Urbà VI (1378-1389) la vol estendre a tota l’Església llatina, fixant-la el 2 de juliol, per a celebrar la fi del gran cisma d’Occident (consumat el 1378 entre el papa Urbà VI i l’antipapa Climent VII a Avinyó).
  • 1389: Mort el papa Urbà VI, és el seu successor Bonifaci IX qui en promulga el decret.
  • 1441, juliol 1: Després del Cisma, el sínode de Basilea en confirma la celebració universal. Abans no havia estat possible perquè els Estats partidaris dels antipapes no n’havien reconegut la festa.
  • 1965: En la reforma després del Concili Vaticà II, la festa es trasllada al 31 de maig (abans el 2 de juliol, octava del naixement del precursor) perquè se celebri entre l’Anunciació (25 de març) i la Nativitat de Joan Baptista (24 de juny), i així s’adapti millor a la narració evangèlica.

Aigua de maig, molta palla i poc gra.

Aigua de maig, molta palla i poc gra.