Sant Ignasi de Loiola, prevere

Sant Ignasi de Loiola, prevere

El cavaller basc, Iñigo (“foc/ardent”) de Loiola, després de peregrinar a Montserrat, Manresa, Barcelona i Palestina, fundarà a París, amb d'altres companys, la Companyia de Jesús (l’anagrama de Jesús, JHS, el portarà ben visible), per a «la defensa i propagació de la fe i el progrés de les ànimes en la vida cristiana», arreu del món (per això també porta el globus de la Terra). En la nostra vida, tot cal fer-ho a “major glòria de Déu”. ► Arxidiòcesi de Barcelona: + Imatges al claustre i a la nau esquerra de la catedral de Barcelona. + Parròquia de Sant Ignasi de Loiola: carrer de Provença 542-544.

1. Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, que, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seva vida a la cort com a patge del comptador major fins que, ferit greument, es va convertir. Va completar els estudis teològics a París i va conquerir els seus primers companys, amb els quals més tard va fundar a Roma la Companyia de Jesús, ciutat en la qual va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu (1556).
2. Sant Calimer, bisbe. A Milà, a la regió Transpadana (s. II ex.).
3. Sants Demòcrit, Segon i Dionís, màrtirs. A Sinnada, a Frígia (s. III).
4. Sant Fabi, màrtir, que, per haver-se negat a portar la bandera presidencial en una junta de la província, va ser empresonat i, com que va romandre fidel a la confessió de Crist, condemnat a mort pel jutge. A Cesarea de Mauritània (303/304).
5. Sant Tertul·lí, màrtir. A Roma, a la Via Llatina (~ s. IV).
6. Trànsit de sant Germà, bisbe d’Auxerre, defensor de la fe dels britànics contra l'heretgia pelagiana, que havent anat a Ravenna per obtenir la pau de la regió de l’Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i, quan va ser allà, va pujar al regne celestial. A Ravenna, a la via Flamínia (448).
7. Trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. A prop de Fòrum Cornelii (avui Imola), a la via Flamínia (c. 450).
8. Santa Helena, vídua, a qui es considera màrtir per haver estat injustament assassinada. A Skövde, Suècia (~ 1160).
9. Trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa. Amb aquells que el van seguir va fundar l’orde dels Jesuats, a qui va voler pobres de Crist i esposats amb la dama Pobresa. A Acquapendente, de la Toscana (1307).
10. Beat Eberard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica hi va ser sempre fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, essent reina Elisabet I, va confirmar la seva fe amb el martiri a Tyburn. A la ciutat de Londres, a Anglaterra (1581).
11. Beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església era més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d’esclaus, on hi va morir tísic. Al mar davant de Rochefort, a França (1794).
12. Sants Pere Doàn Còng Quy, prevere, i Manel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos a la presó, van ser decapitats per ser cristians. A Cày Mét, lloc proper a la ciutat de Saigon (ara Ciutat Ho Chi Min), a la Cotxinxina (1859).
13. Sant Justí de Iacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, mans i ple de caritat, que es va lliurar a l'apostolat i a la formació del clericat indígena, havent de patir aviat fam, set, tribulacions i la presó. A la vall Alighede, a Etiòpia (1860).
14. Beats màrtirs Dionís Vicenç Ramos, prevere, i Francesc Remón Xàtiva, religiós, tots dos de l’orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe van seguir, amb el seu martiri, els passos de Crist. A la ciutat de Granollers, Vallès Oriental (1936).
15. Beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat Salesiana i màrtir, que va morir durant la mateixa persecució, confessant Crist. A València (1936).
16. Beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seva pàtria, per un règim polític contrari a la religió, va ser expatriat i empresonat per la seva fe, i a la presó, on va ser torturat, va aconseguir el martiri. A prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, al camp de concentració de Dachau (1942).
17. Beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, passant per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. A Kalisz, a Polònia (1944).
18. Beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de les Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que en temps difícils per a l'Església del seu país, amb motiu de protegir a un sacerdot, va patir molt de cos i ànima, i, contreta una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia (1955).