Sant Silvestre I, papa

Sant Silvestre I, papa

Elegit Papa (314-335) l'endemà de la pau constantiniana, Silvestre construí a Roma les primeres grans basíliques. Veié penetrar la fe cristiana en totes les classes de la societat, però també assistí impotent a la crisi arriana i al cisma donatista: «De tot siguin donades gràcies a Déu omnipotent i rei de totes les coses, però les màximes al salvador i redemptor de les nostres ànimes, Jesucrist, per mitjà del qual preguem que se'ns conservi una pau ferma i estable i lliure de batzegades, tant contra pertorbacions externes com contra les que ens vénen del pensament» (Eusebi de Cesarea, Història Eclesiàstica).

1. Sant Silvestre I, papa, que piadosament va regir l’Església durant molts anys, temps en el qual Constantí August va construir basíliques venerables i al Concili de Nicea va aclamar Crist com a Fill de Déu. Tal dia com avui, el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementiri de Priscil·la (335).
2. Santes Donata, Paulina, Rogata, Nominanda, Seròtina, Saturnina i Hilària, màrtirs. A Roma, al cementiri dels Jordans, a la via Salària Nova (data incerta).
3. Santa Columba, verge i màrtir. A Sens, Gàl·lia Celta (s. IV).
4. Sant Zètic, prevere, que es va preocupar d’alimentar els orfes. A Constantinoble (s. IV).
5. Santa Melània la Jove, la qual, amb el seu marit sant Pinià, va deixar Roma i va marxar a la Ciutat Santa, on, ella entre les dones consagrades a Déu i el marit entre els monjos, van portar una vida religiosa i tots dos van morir santament. A Jerusalem (439).
6. Sant Barbacià, prevere. A Ravenna, de la regió de la Flamínia (s. V).
7. Sant Màrius, bisbe, que va traslladar-hi la seu d’Aventicum, va edificar-hi moltes esglésies i va ser defensor dels pobres. A Lausana, entre els helvecis (ara Suïssa) (594).
8. Sant Joan Francesc Regis, prevere de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i petits pobles, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants per la predicació i la celebració del sagrament de la penitència. Al poble de l’Alovesc, prop d’Annecy, França (1640).
9. Trànsit del beat Alà de Solminihac, bisbe de Caors, que amb les visites pastorals va treballar per l’esmena dels costums del poble i es va obstinar amb apostòlica insistència a renovar l’Església que tenia encomanada. A la fortalesa de Mercuès, prop de Caors, a la Gàl·lia meridional (1659).
10. Santa Caterina Labouré, verge, de les Filles de la Caritat, que de manera singular va lloar la Immaculada i va brillar per la simplicitat, caritat i paciència. A París, França (1876). La Congregació de la Missió i les Filles de la Caritat la celebren el 28 de novembre.