Sant Silvestre I, papa
Sant Silvestre I, papa
Elegit Papa (314-335) l'endemà de la pau constantiniana, Silvestre construí a Roma les primeres grans basíliques. Veié penetrar la fe cristiana en totes les classes de la societat, però també assistí impotent a la crisi arriana i al cisma donatista: «De tot siguin donades gràcies a Déu omnipotent i rei de totes les coses, però les màximes al salvador i redemptor de les nostres ànimes, Jesucrist, per mitjà del qual preguem que se'ns conservi una pau ferma i estable i lliure de batzegades, tant contra pertorbacions externes com contra les que ens vénen del pensament» (Eusebi de Cesarea, Història Eclesiàstica).
- Sant Silvestre I, papa, que piadosament va regir l’Església durant molts anys, temps en el qual Constantí August va construir basíliques venerables i al Concili de Nicea va aclamar Crist com a Fill de Déu. Tal dia com avui, el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementiri de Priscil·la (335).
- Santes Donata, Paulina, Rogata, Nominanda, Seròtina, Saturnina i Hilària, màrtirs. A Roma, al cementiri dels Jordans, a la via Salària Nova (data incerta).
- Santa Columba, verge i màrtir. A Sens, Gàl·lia Celta (s. IV).
- Sant Zètic, prevere, que es va preocupar d’alimentar els orfes. A Constantinoble (s. IV).
- Santa Melània la Jove, la qual, amb el seu marit sant Pinià, va deixar Roma i va marxar a la Ciutat Santa, on, ella entre les dones consagrades a Déu i el marit entre els monjos, van portar una vida religiosa i tots dos van morir santament. A Jerusalem (439).
- Sant Barbacià, prevere. A Ravenna, de la regió de la Flamínia (s. V).
- Sant Màrius, bisbe, que va traslladar-hi la seu d’Aventicum, va edificar-hi moltes esglésies i va ser defensor dels pobres. A Lausana, entre els helvecis (ara Suïssa) (594).
- Sant Joan Francesc Regis, prevere de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i petits pobles, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants per la predicació i la celebració del sagrament de la penitència. Al poble de l’Alovesc, prop d’Annecy, França (1640).
- Trànsit del beat Alà de Solminihac, bisbe de Caors, que amb les visites pastorals va treballar per l’esmena dels costums del poble i es va obstinar amb apostòlica insistència a renovar l’Església que tenia encomanada. A la fortalesa de Mercuès, prop de Caors, a la Gàl·lia meridional (1659).
- Santa Caterina Labouré, verge, de les Filles de la Caritat, que de manera singular va lloar la Immaculada i va brillar per la simplicitat, caritat i paciència. A París, França (1876). La Congregació de la Missió i les Filles de la Caritat la celebren el 28 de novembre.







