Sant Ramon Nonat, religiós

Sant Ramon Nonat, religiós

Alguns atributs de sant Ramon fan referència a aspectes de la seva vida més aviat llegendària: hàbit de mercedari (se’n fa el 1224), cadenat a la boca (a més de redimir captius, no parava de predicar la conversió dels musulmans), capell de cardenal a terra (mentre es dirigia a Roma per a rebre’l morí el 1240 al castell de Cardona), custòdia a la mà (viàtic que li donà el mateix Crist). Té una estàtua al claustre de la catedral de Barcelona.

1. Commemoració dels sants Josep d'Arimatea i Nicodem. Van recollir el cos de Jesús baixat de la creu, el varen embolicar amb un llençol i el van posar al sepulcre. Josep, noble senador i deixeble del Senyor, esperava el Regne de Déu, i Nicó, que era fariseu i un dels principals entre els jueus, de nit havia anat a trobar Jesús per preguntar-li sobre la seva missió i després el va defensar davant de pontífexs i fariseus que buscaven la seva detenció. A Jerusalem (s. I).
2. Sant Arístides, filòsof, notabilíssim per la seva fe i per la seva ciència. Va dedicar alguns dels seus llibres sobre la religió cristiana a l'emperador Adrià. A Atenes (~ 150).
3. Sant Paulí, bisbe i màrtir. En temps de l'heretgia arriana va ser el vertader herald de la veritat i durant el Sínode d'Arle, convocat per l'emperador arrià Constanci, ni amenaces ni adulacions van poder portar-lo a condemnar sant Atanasi ni apartar-se de la recta fe, raó per la qual va ser bandejat a Frígia, on va acabar el seu martiri al cap de cinc anys. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (358).
4. Sant Aidà, bisbe i abat. Home de summa mansuetud, pietat i recte govern. Cridat del monestir d’lona pel rei Osvald, va establir-hi la seva seu episcopal i un monestir, per dedicar-se amb eficàcia a l’evangelització d'aquell regne. A Lindisfame, de Northumberland (651).
5. Sant Ramon Nonat, religiós. Va ser un dels primers companys de sant Pere Nolasc a l’orde de la Benaurada Mare de Déu de la Mercè, i es diu que, pel nom de Crist, va patir molt per a la redempció dels captius. A Cardona (~ 1240).
6. Beat Andreu Dotti, prevere de l’orde dels Servents de Maria, lliurat a les austeritats i a la contemplació. Al desert de Vallucola, a la Toscana (1315).
7. Beats Edmigi (Isidor) Primo Rodríguez, Amali (Just) Zariquiegui Mendoza i Valeri Bernat (Marciarlo) Herrero Martínez, màrtirs. Per ser germans de les Escoles Cristianes, en el curs de la persecució van patir la mort per odi a la fe. A Almeria (1936).
8. Memòria de sant Domènec de Val, màrtir. A la ciutat de Saragossa (1250).