Santoral

30 de juny

Els Sants Protomàrtirs de l'Església de Roma

Juny hermós, any abundós.
Dita popular

Els Sants Protomàrtirs de l'Església de Roma

Després que el 19 juliol del 64, la ciutat de Roma cremés durant 9 dies -ja que «els oficials de Neró recorrien la ciutat incendiant-la»-, l’emperador trobà la solució: «Han estat els d’aquesta nova secta, els cristians». L’historiador Tàcit continua: «Les víctimes foren reservades per a una festa. Al matí els condemnats, tapats amb pells de bèsties salvatges baixaven a l’arena, on els gossos els esmicolaven; a d’altres, els crucificaven; molts d’altres, lligats a pals, revestits amb túniques xopes d’oli, peix o resina, servien de lluminàries en els festejos de la nit».

  1. Sants protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l’Urbs, per ordre de l'emperador Neró, uns van ser assassinats després de cruels turments, altres, coberts amb pells de feres, lliurats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminessin la nit. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies que l'Església Romana va presentar al Senyor (s. I).
  2. Sant Basílides, que, en temps de l'emperador Septimi Sever, en dur la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns homes, rebent com a premi la gràcia de convertir-se a Crist i, després d'un breu combat, arribar a ser màrtir gloriós. A Alexandria, a Egipte (~ 202).
  3. Sant Marçal, bisbe. A Llemotges, a Aquitània (s. III).
  4. Sant Bertran, bisbe, pastor pacífic, molt amatent a les necessitats dels pobres i dels monjos. A Cenomanum (ara Le Mans), de Nèustria (623).
  5. Santa Erentrudis, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, que va col·laborar a la seva predicació amb la pregària i el treball. A Salzburg, a la regió de Baviera (718).
  6. Sant Teobald, prevere i eremita, que, nascudes en la família dels comtes de Xampanya, de França, amb el seu amic Gualter va renunciar a les riqueses i als honors, abraçant per Crist la soledat i la pobresa. A Salànica, al territori de Vicenza (1066).
  7. Mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, va corregir els costums, donant ell mateix exemple de virtut, i va propagar la fe cristiana a Croàcia, que havia estat incorporada al regne hongarès, establint la seu episcopal de Zàgreb. Va morir quan es disposava a declarar una guerra contra Bohèmia, essent enterrat a Varadino, a Transsilvània. A Nitra, als Carpats (1095).
  8. Sant Ot, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel als pomeranis. A Bamberg, de Francònia (1139).
  9. Sant Adolf, bisbe. Va abraçar els costums cistercencs al monestir d’Altenkamp. A Osnabrück, a Saxònia (1224).
  10. Beat Felip Powell, prevere de l'orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I va ser detingut a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, condemnat a martiri a Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1646).
  11. Beat Genari Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va lliurar generosament a ajudar els més miserables. A Nàpols, de la Campània (1744).
  12. Sant Vicenç Do Yen, prevere de l'orde dels Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser degollat per odi a la fe cristiana. A la ciutat de Hai Du’o’ng, a Tonquín (1838).
  13. Sants Raimon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, essent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan van donar un gloriós testimoni; el primer, portat a un temple pagà, en negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menys crueltat. Al petit poble de Chendum, prop de Jiaohe, a la província xinesa de Hebei (1900).
  14. Commemoració del beat Zenó Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu aconseguir la palma gloriosa en un dia desconegut. A Lviv, a Ucraïna (1941).
  15. Beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que per haver-se dedicat a exercir clandestinament a la seva pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va ser martiritzat pels perseguidors de la fe, morint, finalment, a l'exili. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà (1973).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)