Els Sants Protomàrtirs de l'Església de Roma

Els Sants Protomàrtirs de l'Església de Roma

Després que el 19 juliol del 64, la ciutat de Roma cremés durant 9 dies -ja que «els oficials de Neró recorrien la ciutat incendiant-la»-, l’emperador trobà la solució: «Han estat els d’aquesta nova secta, els cristians». L’historiador Tàcit continua: «Les víctimes foren reservades per a una festa. Al matí els condemnats, tapats amb pells de bèsties salvatges baixaven a l’arena, on els gossos els esmicolaven; a d’altres, els crucificaven; molts d’altres, lligats a pals, revestits amb túniques xopes d’oli, peix o resina, servien de lluminàries en els festejos de la nit».

1. Sants protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l’Urbs, per ordre de l'emperador Neró, uns van ser assassinats després de cruels turments, altres, coberts amb pells de feres, lliurats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminessin la nit. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies que l'Església Romana va presentar al Senyor (s. I).
2. Sant Basílides, que, en temps de l'emperador Septimi Sever, en dur la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns homes, rebent com a premi la gràcia de convertir-se a Crist i, després d'un breu combat, arribar a ser màrtir gloriós. A Alexandria, a Egipte (~ 202).
3. Sant Marçal, bisbe. A Llemotges, a Aquitània (s. III).
4. Sant Bertran, bisbe, pastor pacífic, molt amatent a les necessitats dels pobres i dels monjos. A Cenomanum (ara Le Mans), de Nèustria (623).
5. Santa Erentrudis, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, que va col·laborar a la seva predicació amb la pregària i el treball. A Salzburg, a la regió de Baviera (718).
6. Sant Teobald, prevere i eremita, que, nascudes en la família dels comtes de Xampanya, de França, amb el seu amic Gualter va renunciar a les riqueses i als honors, abraçant per Crist la soledat i la pobresa. A Salànica, al territori de Vicenza (1066).
7. Mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, va corregir els costums, donant ell mateix exemple de virtut, i va propagar la fe cristiana a Croàcia, que havia estat incorporada al regne hongarès, establint la seu episcopal de Zàgreb. Va morir quan es disposava a declarar una guerra contra Bohèmia, essent enterrat a Varadino, a Transsilvània. A Nitra, als Carpats (1095).
8. Sant Ot, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel als pomeranis. A Bamberg, de Francònia (1139).
9. Sant Adolf, bisbe. Va abraçar els costums cistercencs al monestir d’Altenkamp. A Osnabrück, a Saxònia (1224).
10. Beat Felip Powell, prevere de l'orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I va ser detingut a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, condemnat a martiri a Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1646).
11. Beat Genari Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va lliurar generosament a ajudar els més miserables. A Nàpols, de la Campània (1744).
12. Sant Vicenç Do Yen, prevere de l'orde dels Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser degollat per odi a la fe cristiana. A la ciutat de Hai Du’o’ng, a Tonquín (1838).
13. Sants Raimon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, essent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan van donar un gloriós testimoni; el primer, portat a un temple pagà, en negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menys crueltat. Al petit poble de Chendum, prop de Jiaohe, a la província xinesa de Hebei (1900).
14. Commemoració del beat Zenó Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu aconseguir la palma gloriosa en un dia desconegut. A Lviv, a Ucraïna (1941).
15. Beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que per haver-se dedicat a exercir clandestinament a la seva pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va ser martiritzat pels perseguidors de la fe, morint, finalment, a l'exili. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà (1973).