Sant Fèlix i Adauct, màrtir
Sant Fèlix i Adauct, màrtir
Segons la tradició, en temps de la persecució dels emperadors Dioclesià i Maximilià (304), el prevere Fèlix es negà a cremar encens davant els ídols, i aquests caigueren a peces. Acusat de màgia se’l volia decapitar. Entre la multitud una persona es declarà públicament cristià: era el també prevere Adaut (“crescut”, augmentat”. Algunes tradicions els fan germans). S’abraçaren, es donaren la pau i foren decapitats. El papa sant Damas (366-384) els va dedicar un poema.
- Sants màrtirs Fèlix i Adauct. Van confessar junts la fe en Crist i junts van volar vencedors al cel. A Roma, al cementiri de Comodil·la, a la via Ostiense (~ 304).
- Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a la colònia Suffetulana, a l’Àfrica Bizacena, per haver destruït una estàtua de Mercuri, van morir a mans dels enfurismats gentils (399).
- Commemoració de sant Pammaqui, senador, notable per la seva preparació pel que fa a la fe i per la seva generositat vers als pobres. Per la seva pietat envers Déu es va fundar el títol al mont Celi. A Roma (410).
- Sant Agil, primer abat. Al monestir de Rebais, al territori de Meaux, a Nèustria (~ 650).
- Sant Fiacri (Fiacre), eremita. Oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. A Breuil, al territori de Meaux (~ 670).
- Sant Fantí, anomenat el Jove, eremita. Es va consumar per Crist amb vigília i treballs. A Tessalònica, Macedònia (s. X).
- Sant Bononi, abat. Va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després al mont Sinaí. A Lucedio, al Piemont (1026).
- Sant Pere, solitari. Tot i ser analfabet, va practicar en la solitud la saviesa evangèlica. A Trevi, al Laci (~ 1050).
- Santa Margarida Ward, màrtir. Estava casada i durant el regnat d’Elisabet I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot. Va ser penjada a Tyburn, on va acollir el martiri de bon grat. Allà mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martín, anglesos; Joan Roche, irlandès, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer, pel fet de ser sacerdot, i els altres, per haver acollit sacerdots. A Londres, Anglaterra (1588).
- Beat Joan Juvenal Ancina, bisbe. Havia estat metge. Va ser un dels primers a entrar a l'oratori de sant Felip Neri. A Saluzzo, al Piemont (1604).
- Beata Maria Ràfols, verge. Va fundar la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna juntament amb l'hospital d'aquesta ciutat, el qual va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. A Saragossa (1853). La Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna ho celebra el dia 5 de novembre.
- Mort dels beats màrtirs Dídac Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manel Medina Olmos, bisbe de Guadix. Empresonats per odi del nom cristià, van suportar amb paciència els insults i vexacions fins a rebre de nit una mort cruel. A Almeria (1936).
- Beat Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. A través del martiri va aconseguir el premi promès a aquells que perseveren. Al camí entre La Pobla Tornesa i Vilafamés, prop de Castelló (1936).
- Beat Vicenç Gabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Benaventurada Mare de Déu dels Dolors i màrtir. Durant la mateixa persecució contra la fe, va merèixer entrar al banquet de la glòria. A Bilbao (1936).
- Beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe. Quan era abat de Sant Pau de Roma, va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on, amb gran cura i diligència, va exercir amb admirable saviesa la seva funció de pastor pel bé del seu poble. A Venegono, prop de Varese, Itàlia (1954).







