Santoral

30 d'agost

Sant Fèlix i Adauct, màrtir

Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el most.
Dita popular

Sant Fèlix i Adauct, màrtir

Segons la tradició, en temps de la persecució dels emperadors Dioclesià i Maximilià (304), el prevere Fèlix es negà a cremar encens davant els ídols, i aquests caigueren a peces. Acusat de màgia se’l volia decapitar. Entre la multitud una persona es declarà públicament cristià: era el també prevere Adaut (“crescut”, augmentat”. Algunes tradicions els fan germans). S’abraçaren, es donaren la pau i foren decapitats. El papa sant Damas (366-384) els va dedicar un poema.

  1. Sants màrtirs Fèlix i Adauct. Van confessar junts la fe en Crist i junts van volar vencedors al cel. A Roma, al cementiri de Comodil·la, a la via Ostiense (~ 304).
  2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a la colònia Suffetulana, a l’Àfrica Bizacena, per haver destruït una estàtua de Mercuri, van morir a mans dels enfurismats gentils (399).
  3. Commemoració de sant Pammaqui, senador, notable per la seva preparació pel que fa a la fe i per la seva generositat vers als pobres. Per la seva pietat envers Déu es va fundar el títol al mont Celi. A Roma (410).
  4. Sant Agil, primer abat. Al monestir de Rebais, al territori de Meaux, a Nèustria (~ 650).
  5. Sant Fiacri (Fiacre), eremita. Oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. A Breuil, al territori de Meaux (~ 670).
  6. Sant Fantí, anomenat el Jove, eremita. Es va consumar per Crist amb vigília i treballs. A Tessalònica, Macedònia (s. X).
  7. Sant Bononi, abat. Va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després al mont Sinaí. A Lucedio, al Piemont (1026).
  8. Sant Pere, solitari. Tot i ser analfabet, va practicar en la solitud la saviesa evangèlica. A Trevi, al Laci (~ 1050).
  9. Santa Margarida Ward, màrtir. Estava casada i durant el regnat d’Elisabet I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot. Va ser penjada a Tyburn, on va acollir el martiri de bon grat. Allà mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martín, anglesos; Joan Roche, irlandès, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer, pel fet de ser sacerdot, i els altres, per haver acollit sacerdots. A Londres, Anglaterra (1588).
  10. Beat Joan Juvenal Ancina, bisbe. Havia estat metge. Va ser un dels primers a entrar a l'oratori de sant Felip Neri. A Saluzzo, al Piemont (1604).
  11. Beata Maria Ràfols, verge. Va fundar la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna juntament amb l'hospital d'aquesta ciutat, el qual va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. A Saragossa (1853). La Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna ho celebra el dia 5 de novembre.
  12. Mort dels beats màrtirs Dídac Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manel Medina Olmos, bisbe de Guadix. Empresonats per odi del nom cristià, van suportar amb paciència els insults i vexacions fins a rebre de nit una mort cruel. A Almeria (1936).
  13. Beat Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. A través del martiri va aconseguir el premi promès a aquells que perseveren. Al camí entre La Pobla Tornesa i Vilafamés, prop de Castelló (1936).
  14. Beat Vicenç Gabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Benaventurada Mare de Déu dels Dolors i màrtir. Durant la mateixa persecució contra la fe, va merèixer entrar al banquet de la glòria. A Bilbao (1936).
  15. Beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe. Quan era abat de Sant Pau de Roma, va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on, amb gran cura i diligència, va exercir amb admirable saviesa la seva funció de pastor pel bé del seu poble. A Venegono, prop de Varese, Itàlia (1954).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)