Sant Tomàs, apòstol

SANT TOMÀS, APÒSTOL

L’apòstol Tomàs ha esdevingut, per la seva incredulitat davant la Resurrecció del Senyor, un prototipus dels cristians que tenen dubtes en la seva fe. Però també és un model d’aquesta mateixa fe, perquè als vuit dies, davant una nova aparició de Jesús Ressuscitat, la professa tot dient: “Senyor meu i Déu meu” (Jn 20, 28). A l’Índia, els anomenats “cristians de sant Tomàs”, del ritu malabar, el consideren el seu primer evangelitzador i fundador.

1. Festa de sant Tomàs, apòstol, anomenat Dídim (Bessó). Quan els altres deixebles li van anunciar que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». Es tradició que va evangelitzar els pobles de l'índia, transmetent-los la fe que ell havia rebut (s. I).
2. Commemoració de sant Anatoli, bisbe. Va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no només per a les persones piadoses, sinó fins i tot per als filòsofs. A Laodicea, Síria (s. III).
3. Sant Memnó, centurió i màrtir. Convertit a la fe en temps de Dioclecià i Maximià per sant Sever, juntament amb aquest va ser sotmès a cruels turments. Va pujar ell en primer lloc victoriós a cel. A Bizia (ara Wiza), a Tràcia (~ s. III).
4. Commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs. Van ser decapitats per negar-se a oferir sacrificis als ídols i per confessar valentament la fe en Crist. A Mèsia, als Balcans (~ s. IV).
5. Sant Heliodor, bisbe. Va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia i va ser company dels sants Cromaci i Jeroni. Va ser el primer bisbe de la ciutat. A Altino, a la regió de Venècia (s. IV/V).
6. Sant Anatoli, bisbe. Va professar la fe ortodoxa sobre les dues naturaleses de Crist continguda en l’escrit “Tomus ad Flavianum” que el papa sant Lleó va enviar a Flavià. Es va preocupar que es professés aquesta fe en el concili de Calcedònia. A Constantinoble (458).
7. Sant Lleó II, papa. Coneixedor de les llengües grega i llatina, amic de la pobresa i dels pobres. Va aprovar el Tercer Concili de Constantinoble. A Roma, a la basílica de Sant Pere (683).
8. Sant Ramon o Raimon Gayrard, mestre d’escola. En enviudar, va consagrar la seva vida a fer obres de caritat, per a la qual cosa va fundar un hospital. Passat un temps, va ser admès entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. A Tolosa, al costat del Garona, a França (1118).
9. Beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde de Sant Francesc i màrtir. Home d’exímia ciència i il·luminada doctrina, per propagar l’Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. En una nau davant de les costes de l'illa de Mallorca (1316).
10. Sant Josep Nguyen Dinh Uyèn, catequista i màrtir. En temps de l'emperador Minh Mang, va ser empresonat per odi a la fe cristiana. Va morir a la presó. A la ciutat de Hưng Yên, Tonquín (1838).
11. Sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir. Decapitat en temps de l'emperador Tu-Duc per confessar la seva fe en Crist. A la ciutat de Vïnh Long, a la Cotxinxina (1853).
12. Beata Maria Anna Mogàs Fontcuberta, verge. Fundadora de la Congregació de les Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les nenes i per cuidar pobres i malalts. A Fuencarral, poble proper a Madrid (1886)
13. Sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs. A la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihétuàn, oblidant-se de si mateixos, mentre protegien les dones i els nens cristians que fugien, van ser assassinats. A una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble proper a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei (1900).