Sant Tomàs, apòstol

SANT TOMÀS, APÒSTOL

El seu nom apareix en tots els catàlegs dels Dotze Apòstols. A l’Evangeli de Joan és anomenat «Dídim» que vol dir “bessó”. L’escriptor Orígenes explica al·legòricament el nom amb referència a la “duplicitat” a l’hora de creure: demana que cal «morir amb Jesús» (Jn 11,16), però dubta quan els Apòstols li diuen que Jesús ha ressuscitat (Jn 20,25). En aquesta data es commemora el trasllat del cos de l’apòstol a Edessa (Macedònia Central), vers l’any 394.

1. Festa de sant Tomàs, apòstol, anomenat Dídim (Bessó). Quan els altres deixebles li van anunciar que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». Es tradició que va evangelitzar els pobles de l'índia, transmetent-los la fe que ell havia rebut (s. I).
2. Commemoració de sant Anatoli, bisbe. Va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no només per a les persones piadoses, sinó fins i tot per als filòsofs. A Laodicea, Síria (s. III).
3. Sant Memnó, centurió i màrtir. Convertit a la fe en temps de Dioclecià i Maximià per sant Sever, juntament amb aquest va ser sotmès a cruels turments. Va pujar ell en primer lloc victoriós a cel. A Bizia (ara Wiza), a Tràcia (~ s. III).
4. Commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs. Van ser decapitats per negar-se a oferir sacrificis als ídols i per confessar valentament la fe en Crist. A Mèsia, als Balcans (~ s. IV).
5. Sant Heliodor, bisbe. Va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia i va ser company dels sants Cromaci i Jeroni. Va ser el primer bisbe de la ciutat. A Altino, a la regió de Venècia (s. IV/V).
6. Sant Anatoli, bisbe. Va professar la fe ortodoxa sobre les dues naturaleses de Crist continguda en l’escrit “Tomus ad Flavianum” que el papa sant Lleó va enviar a Flavià. Es va preocupar que es professés aquesta fe en el concili de Calcedònia. A Constantinoble (458).
7. Sant Lleó II, papa. Coneixedor de les llengües grega i llatina, amic de la pobresa i dels pobres. Va aprovar el Tercer Concili de Constantinoble. A Roma, a la basílica de Sant Pere (683).
8. Sant Ramon o Raimon Gayrard, mestre d’escola. En enviudar, va consagrar la seva vida a fer obres de caritat, per a la qual cosa va fundar un hospital. Passat un temps, va ser admès entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. A Tolosa, al costat del Garona, a França (1118).
9. Beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde de Sant Francesc i màrtir. Home d’exímia ciència i il·luminada doctrina, per propagar l’Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. En una nau davant de les costes de l'illa de Mallorca (1316).
10. Sant Josep Nguyen Dinh Uyèn, catequista i màrtir. En temps de l'emperador Minh Mang, va ser empresonat per odi a la fe cristiana. Va morir a la presó. A la ciutat de Hưng Yên, Tonquín (1838).
11. Sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir. Decapitat en temps de l'emperador Tu-Duc per confessar la seva fe en Crist. A la ciutat de Vïnh Long, a la Cotxinxina (1853).
12. Beata Maria Anna Mogàs Fontcuberta, verge. Fundadora de la Congregació de les Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les nenes i per cuidar pobres i malalts. A Fuencarral, poble proper a Madrid (1886).
13. Sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs. A la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihétuàn, oblidant-se de si mateixos, mentre protegien les dones i els nens cristians que fugien, van ser assassinats. A una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble proper a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei (1900).