Beat Enric Canadell i Quintana, prevere i màrtir

Beat Enric Canadell i Quintana, prevere i companys, màrtirs

El P. Enric Canadell, fill d'Olot (1890) entrà als Escolapis, exercint en diferents col·legis fins que acabà a Barcelona. Ja el mateix 20 de juliol d’aquell 1936 hagué de deixar la comunitat i marxà a Olot, a casa de sa germana. Però el 17 d’agost en fou tret violentament, portat a Castellfollit de la Roca, mentre era colpejat pel camí, i afusellat i cremat en una cuneta. Celebrem també la memòria d’altres dotze companys de martiri, també Escolapis, nascuts a Aragó, Navarra, Catalunya, València i Castella, beatificats l’1 d’octubre del 1995.

1. Sant Miró, prevere i màrtir. Segons una tradició, durant l'imperi de Deci i sota el prefecte Antípatre, va ser decapitat després de patir molts turments. A Cízic, a l’Hel·lespont (s. III).
2. Sant Mamet, màrtir. Era pastor de condició molt humil. Va viure solitari als boscos amb la màxima frugalitat. Va proclamar la seva fe en Crist i va consumar el martiri durant l'imperi d’Aurelià. A Cesarea de Capadòcia (273/274).
3. Mort de sant Eusebi, Papa, valerós testimoni de Crist. Va ser deportat per l'emperador Majenci a aquesta illa, on va deixar la pàtria terrenal per merèixer la pàtria celestial. El seu cos va ser traslladat a Roma i va ser enterrat al cementiri de Calixt. A Sicília (310).
4. Sant Ieró, prevere i màrtir. Es diu que va rebre la mort a mans dels pagans normands. A Frísia (856).
5. Mort de sant Elies el Jove, que va ser monjo segons les regles dels Pares Orientals. Després d'haver patit molt per part dels sarraïns a causa de la fe, amb una fortalesa d'ànim invencible va portar una vida rigorosa de pregària i austeritat, tant a Calàbria com a Sicília. A Tessalònica, Macedònia (903).
6. Beat Nicolau Politi, eremita, que va portar una vida de màxima austeritat, vivint en una cova. A Arcaria, prop de Milazzo, a Sicília (1107).
7. Beat Albert, prevere, que va donar al poble un magnífic exemple de virtut. A Colle Etrusco, prop de Siena, a la Toscana (1202).
8. Santa Clara de la Creu, verge de l’orde dels Eremites de Sant Agustí, que va estar al capdavant del monestir de la Santa Creu amb un amor ardent a la passió de Crist. A Montefalco, de l’Úmbría (1308).
9. Sants màrtirs Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, prevere de l’orde dels Predicadors i Miquel Kurobioye, que, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, varen ser condemnats a mort per la seva fe en Crist. A Nagasaki, al Japó (1633).
10. Santa Joana Delanoue, verge, que, recolzada totalment en l’ajuda de la divina Providència, va acollir primerament a casa seva òrfenes, ancianes i dones malaltes i de mala vida. Posteriorment, va instaurar amb les seves companyes els fonaments de l’institut de Germanes de Santa Anna de la Divina Providència. A Saumur, prop d'Angers, a França (1763).
11. Beat Natal Hilari Le Conte, màrtir. Era clergue de la catedral de Bourges i encarregat de la música. Va ser confinat en una nau durant la persecució per odi a la religió i va morir, per Crist, afectat d’una malaltia. Al mar davant de Rochefort, a França (1794)
12. Beat Enric Canadell, prevere de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies i màrtir, que va patir la mort per odi contra l'Església. A Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa (1936).