Beat Enric Canadell i Quintana, prevere i màrtir
Beat Enric Canadell i Quintana, prevere i companys, màrtirs
El P. Enric Canadell, fill d'Olot (1890) entrà als Escolapis, exercint en diferents col·legis fins que acabà a Barcelona. Ja el mateix 20 de juliol d’aquell 1936 hagué de deixar la comunitat i marxà a Olot, a casa de sa germana. Però el 17 d’agost en fou tret violentament, portat a Castellfollit de la Roca, mentre era colpejat pel camí, i afusellat i cremat en una cuneta. Celebrem també la memòria d’altres dotze companys de martiri, també Escolapis, nascuts a Aragó, Navarra, Catalunya, València i Castella, beatificats l’1 d’octubre del 1995.
- Sant Miró, prevere i màrtir. Segons una tradició, durant l'imperi de Deci i sota el prefecte Antípatre, va ser decapitat després de patir molts turments. A Cízic, a l’Hel·lespont (s. III).
- Sant Mamet, màrtir. Era pastor de condició molt humil. Va viure solitari als boscos amb la màxima frugalitat. Va proclamar la seva fe en Crist i va consumar el martiri durant l'imperi d’Aurelià. A Cesarea de Capadòcia (273/274).
- Mort de sant Eusebi, Papa, valerós testimoni de Crist. Va ser deportat per l'emperador Majenci a aquesta illa, on va deixar la pàtria terrenal per merèixer la pàtria celestial. El seu cos va ser traslladat a Roma i va ser enterrat al cementiri de Calixt. A Sicília (310).
- Sant Ieró, prevere i màrtir. Es diu que va rebre la mort a mans dels pagans normands. A Frísia (856).
- Mort de sant Elies el Jove, que va ser monjo segons les regles dels Pares Orientals. Després d'haver patit molt per part dels sarraïns a causa de la fe, amb una fortalesa d'ànim invencible va portar una vida rigorosa de pregària i austeritat, tant a Calàbria com a Sicília. A Tessalònica, Macedònia (903).
- Beat Nicolau Politi, eremita, que va portar una vida de màxima austeritat, vivint en una cova. A Arcaria, prop de Milazzo, a Sicília (1107).
- Beat Albert, prevere, que va donar al poble un magnífic exemple de virtut. A Colle Etrusco, prop de Siena, a la Toscana (1202).
- Santa Clara de la Creu, verge de l’orde dels Eremites de Sant Agustí, que va estar al capdavant del monestir de la Santa Creu amb un amor ardent a la passió de Crist. A Montefalco, de l’Úmbría (1308).
- Sants màrtirs Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, prevere de l’orde dels Predicadors i Miquel Kurobioye, que, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, varen ser condemnats a mort per la seva fe en Crist. A Nagasaki, al Japó (1633).
- Santa Joana Delanoue, verge, que, recolzada totalment en l’ajuda de la divina Providència, va acollir primerament a casa seva òrfenes, ancianes i dones malaltes i de mala vida. Posteriorment, va instaurar amb les seves companyes els fonaments de l’institut de Germanes de Santa Anna de la Divina Providència. A Saumur, prop d'Angers, a França (1763).
- Beat Natal Hilari Le Conte, màrtir. Era clergue de la catedral de Bourges i encarregat de la música. Va ser confinat en una nau durant la persecució per odi a la religió i va morir, per Crist, afectat d’una malaltia. Al mar davant de Rochefort, a França (1794)
- Beat Enric Canadell, prevere de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies i màrtir, que va patir la mort per odi contra l'Església. A Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa (1936).







