Sant Josep l'Himnògraf, prevere i monjo

Sant Josep l'Himnògraf, prevere i monjo Nascut a Sicília cap al 810, el monjo Josep n'hagué de fugir per la invasió musulmana i es traslladà a Tessalònica (Grècia). Ordenat prevere, intervingué de valent en les lluites iconoclastes, defensant el culte de les imatges. Home culte i de notables qualitats artístiques, fundà un monestir amb un estudi de copistes i una escola d'himnografia i música sacra, i escriví gran quantitat de poemes i himnes que encara ara s'utilitzen en la litúrgia bizantina. Morí l'any 886 ► Dia 3 d’abril: COL·LECTA PELS LLOCS SANTS: Neix de la voluntat dels Papes per mantenir un fort vincle entre tots els cristians del món i els Llocs Sants. Durant segles, els Papes no només han renovat als franciscans la seva confiança, reconfirmant-los en l’encàrrec de legítims Custodis dels Llocs Sants -que els havia estat confiat per la Seu Apostòlica l’any 1342-, sinó que també els han recolzat en tots els aspectes de la seva vida, tant a nivell religiós, com econòmic, social i polític

1. Sant Sixt I, papa, que en temps de l’emperador Adrià va regir l’Església Romana. Va ser el sisè després del benaurat Pere. A Roma (128).
2. Sants Crest i Pap, màrtirs. A Tomis, Escítia (~ IV).
3. Sant Ulpià, màrtir. Era adolescent quan, durant la persecució de l’emperador Maximí Daza, va ser tancat en un bot amb un àspid i un gos i, submergit al mar, va completar el seu martiri. A Tir, Fenícia (306).
4. Sant Joan, bisbe. Durant la Nit Santa de Pasqua, mentre celebrava els sagrats misteris, va morir, i, acompanyat de multitud de fidels i neòfits, va ser inhumat el dia de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. A Nàpols, de la Campània (432).
5. Sant Nicetes, hegumen. Per defensar el culte de les sagrades imatges, en temps de l’emperador Lleó l’Armeni va patir presó i exili. Al monestir de Medikion, Bitínia (824).
6. Sant Josep, de sobrenom “l’Himnògraf’, prevere i monjo. En la persecució desencadenada pels iconoclastes va ser enviat a Roma per demanar la protecció de la Seu Apostòlica i, després de molts patiments, va rebre la custòdia dels vasos sagrats de l’església de Santa Sofia. A Constantinoble (886).
7. Sant Ricard, bisbe. Va ser desterrat pel rei Enric III i després va ser restituït a la seu, on va mostrar la seva generositat envers els pobres. A Chichester, Anglaterra (1235).
8. Beat Gandulf de Binasco Sacchi, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va portar una vida solitària i austera, i va il·luminar aquella regió amb la predicació de la paraula de Déu. A Policio, Sicília (~ 1260).
9. Beat Joan, prevere, un dels primers companys de sant Francesc. Va ser enviat a la Gàl·lia Narbonesa, on va ensenyar la nova forma de vida evangèlica. A Pina, del Picè, Itàlia (1275).
10. Beats Robert Middleton, de la Companyia de Jesús, i Turstà Hunt, preveres i màrtirs. Durant el camí, aquest últim va voler alliberar el primer, que era conduït presoner, i per això ell mateix també va ser detingut. Sota el regnat d’Elisabet I, ambdós van ser condemnats a mort per ser sacerdots, i pels seus turments van arribar a la dreta de Crist. A Lancaster, Anglaterra (1601).

11. Sant Lluís Scrosoppi, prevere de la Congregació de l’Oratori. Va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència per a l’educació cristiana de la joventut femenina. A Udine, a la regió de Venècia (1884).
12. Beat Pere Eduard Dankowski, prevere i màrtir. En ser ocupada militarment Polònia va ser detingut per la seva confessió cristiana i turmentat fins a consumar el martiri. Prop de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració d’Oswiçcim o Auschwitz (1942).