Sant Narcís, bisbe i màrtir

Sant Narcís, bisbe i màrtir

De Narcís es diu que fou bisbe de Jerusalem i màrtir (segle II). Al segle IX es propagà el culte i arrelà a Augsburg i Girona. La presència de relíquies seves a Girona, al segle XI, n’enfortí la devoció i fou reconegut bisbe honorífic de la ciutat. El culte es consolidà el 1285, quan Felip l’Ardit de França assetjava la ciutat. L’exèrcit es disgregà per una epidèmia propagada per mosques que es deia emergien del sepulcre del sant. El 1864, fou declarat patró del bisbat.

1. Commemoració de sant Narcís, bisbe i màrtir. A la ciutat de Girona, a la Hispània Tarraconense (data incerta).

2. Sant Felicià, màrtir. A Cartago (~ s. III).

3. Commemoració de sant Narcís, bisbe de Jerusalem, mereixedor de lloances per la seva santedat, paciència i fe. Va estar d’acord amb el papa sant Víctor sobre quan s'havia de celebrar la Pasqua cristiana, i va dir que només el diumenge es podia celebrar el misteri de la Resurrecció del Senyor. Va descansar en el Senyor a l'edat de cent setze anys (~ 222).

4. Sant Honorat, bisbe. Deixeble de sant Eusebi al monestir i company seu també a la presó, va succeir el seu mestre a la seu. Va ensenyar la doctrina veritable, i a l'hora de la mort va merèixer donar el viàtic al bisbe sant Ambròs. A Vercelli, a la província de la Ligúria (s. IV/V).

5. Sant Zenobi, prevere. Durant la duríssima persecució de l'emperador Dioclecià va animar altres al martiri. Ell també va ser coronat amb la mort. A Sidó, de Fenícia (s. IV).

6. Sant Abraham, anacoreta, la vida del qual va ser escrita per sant Efrem, diaca. A Edessa, d’Osroene, a Mesopotàmia (366).

7. Sant Teodari, abat. Deixeble de sant Cesari d’Arle, va establir unes cel·les per a monjos i va ser designat pel bisbe com intercessor davant Déu i prevere penitenciari per a tots els habitants de la ciutat. Al territori de Viena, a la Gàl·lia (~ 575).

8. Sant Colmà, bisbe. A Kilmacduagh, Hibèrnia (ara Irlanda), (632).

9. Sant Dodó, abat. Quan presidia el monestir de Wallers, va preferir retirar-se a la vida eremítica. A Moustier-en-Fagne, prop de Cambrai, a Nèustria (s. VIII).
10. Beat Gaietà Errico, prevere. Va fomentar els recessos espirituals i la devoció a l'Eucaristia, per guanyar ànimes per a Crist. També va fundar la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. A Secondigliano, prop de Nàpols, a la Campània (1860).