Sant Narcís, bisbe i màrtir

Sant Narcís, bisbe i màrtir

Coneixem a Sant Narcís gràcies a l’historiador Eusebi de Cesarea († 340). Adó de Viena l’introduí en el martirologi (865) i el seu culte arrelà a Augsburg i a Girona. La presència de relíquies seves a Sant Feliu de Girona -sembla des del segle XI- desvetllà una gran devoció fins arribar a ser considerat bisbe de la seu gironina. Posteriorment, es teixiria la llegenda que el vincularia amb santa Afra d’Augsburg i amb sant Feliu. El seu culte va créixer encara més el 1285, quan les forces de Felip III l’Ardit de França que assetjaven la ciutat foren delmades per una epidèmia que s’atribuí a unes mosques sorgides del sepulcre del sant (amb cadàvers mal enterrats, falta d'higiene, aigua contaminada i la mala alimentació, les mosques hi són freqüents). Des d’aleshores la ciutat l’ha invocat com a protector. El 1864 la Seu Apostòlica el declarà patró de la diòcesi.

1. Commemoració de sant Narcís, bisbe i màrtir. A la ciutat de Girona, a la Hispània Tarraconense (data incerta).

2. Sant Felicià, màrtir. A Cartago (~ s. III).

3. Commemoració de sant Narcís, bisbe de Jerusalem, mereixedor de lloances per la seva santedat, paciència i fe. Va estar d’acord amb el papa sant Víctor sobre quan s'havia de celebrar la Pasqua cristiana, i va dir que només el diumenge es podia celebrar el misteri de la Resurrecció del Senyor. Va descansar en el Senyor a l'edat de cent setze anys (~ 222).

4. Sant Honorat, bisbe. Deixeble de sant Eusebi al monestir i company seu també a la presó, va succeir el seu mestre a la seu. Va ensenyar la doctrina veritable, i a l'hora de la mort va merèixer donar el viàtic al bisbe sant Ambròs. A Vercelli, a la província de la Ligúria (s. IV/V).

5. Sant Zenobi, prevere. Durant la duríssima persecució de l'emperador Dioclecià va animar altres al martiri. Ell també va ser coronat amb la mort. A Sidó, de Fenícia (s. IV).

6. Sant Abraham, anacoreta, la vida del qual va ser escrita per sant Efrem, diaca. A Edessa, d’Osroene, a Mesopotàmia (366).

7. Sant Teodari, abat. Deixeble de sant Cesari d’Arle, va establir unes cel·les per a monjos i va ser designat pel bisbe com intercessor davant Déu i prevere penitenciari per a tots els habitants de la ciutat. Al territori de Viena, a la Gàl·lia (~ 575).

8. Sant Colmà, bisbe. A Kilmacduagh, Hibèrnia (ara Irlanda), (632).

9. Sant Dodó, abat. Quan presidia el monestir de Wallers, va preferir retirar-se a la vida eremítica. A Moustier-en-Fagne, prop de Cambrai, a Nèustria (s. VIII).
10. Beat Gaietà Errico, prevere. Va fomentar els recessos espirituals i la devoció a l'Eucaristia, per guanyar ànimes per a Crist. També va fundar la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. A Secondigliano, prop de Nàpols, a la Campània (1860).