Sant Pere i Sant Pau, apòstols

SANT PERE I SANT PAU, APÒSTOLS

Des de perspectives diverses, els dos es vincularen a Jesús per fer realitat el Regne de Déu. Simó era de Betsaida i, amb el sobrenom de Pere, fou escollit per a esdevenir el fonament de l’Església. Saule/Pau, el darrer dels apòstols, s’esmerçà per proclamar la Bona Nova a tots els pobles. L’estil de cadascú no sempre fou unànime i menys encara uniforme. Però els unia el mateix Esperit del Senyor i el mateix compromís de servei vers el Poble de Déu. Pere i Pau foren executats a Roma entorn de l’any 67. El papat s’acull al patronatge de Pere, també patró dels pescadors. Ja l'any 354 se celebrava aquesta festa conjunta dels dos apòstols. Trobareu estàtues seves a la nau dreta de la catedral de Barcelona.

► De Rafael d’Amat, baró de Maldà (1746-1819): “Costums i tradicions religiosos de Barcelona” (respectant el text original): «Dia 29 DE JUNY; SANT PERE APOSTOL, La pedra Fundamental de la Iglesia; Festa Solemne en la Parroquial Iglesia de Sant Pere de las Puellas... En la Iglesia Cathedral, se fà solemne Festa à Sant Pere Apostol, ab Pro­fesso antes del ofici; est à dos cors, ó orga, veus, y baxons y Sermó, que sol ser de Ofici, vull dir que sol predicàr à estàr ab disposició, lo Sr. Canonge Magistral».

1. Solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau. Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar Crist com a Fill de Déu viu, essent per això anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar Crist crucificat a jueus i grecs. Ambdós, en força de la fe i l'amor vers Jesucrist, van anunciar l’Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, van patir el martiri, el primer, Pere, com narra la tradició, crucificat cap per avall i sepultat al Vaticà, al costat de la via Triomfal, i Pau va ser degollat i enterrat a la via Ostiense. El seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (s. I).
2. Sant Sir, venerat com a bisbe. A Gènova, a la Ligúria (~ 330).
3. Sant Cassius, bisbe, de qui el papa sant Gregori el Gran relata que cada dia oferia sacrificis d’expiació acompanyats de llàgrimes, que va lliurar en almoina tot el que tenia, i que el dia de la Solemnitat dels Apòstols acostumava a anar a Roma. Va morir a la seva ciutat, després de celebrar l’Eucaristia i haver distribuït el Cos del Senyor. A Narni, de l’Úmbria (558).
4. Santa Emma, comtessa, la qual va viure quaranta anys com a vídua, fent moltes almoines als pobres i a l’Església. A Gurk, de Caríntia (~ 1045).
5. Sants màrtirs Pau Wu Joan, el seu fill Joan Baptista Wu Mantang i el seu nebot Pau Wu Wanshu, que en la persecució duta a terme per la secta Yihetuan van rebre iunts la corona del martiri per confessar que eren cristians. Al petit poble de Xiaoluyi, prop de Shenxian, a la província xinesa de Hebei (1900).
6. Santes màrtirs Maria Du Tianshi i la seva filla Magdalena Du Fengju, que en la mateixa persecució van ser tretes del canyar on s'havien amagat i assassinades per ser cristianes. Magdalena vivia encara quan la van enterrar. Al petit poble de Dyjiadun, prop de Shenxian, a la província xinesa de Hebei (1900).