Ja l’any 354 se celebrava aquesta festa conjunta dels sants apòstols, martiritzats a Roma. Pere «el capdavanter en la confessió de la fe», va morir crucificat al circ del Vaticà (cap per avall, com solien fer els romans amb els esclaus, segons Orígenes); i Pau que «evangelitzà els pobles no jueus cridats a la fe» fou decapitat vora la via Ostiense (prop de l’actual basílica de Sant Pau Extramurs). «Quina alegria creure en un Déu que és tot amor, tot gràcia! Aquesta és la fe de Pere i Pau» (Papa Francesc, Àngelus, 29.06.2013). Trobareu estàtues seves a la nau dreta de la catedral de Barcelona.

► HISTÒRIA DE LA FESTA

• 50: Pere i Pau es troben a Jerusalem en l’anomenat “Concili”: s’han de seguir les prescripcions jueves per als nous conversos al cristianisme? Finalment, decideixen que no cal. Pere serà l’“Apòstol dels jueus”; i Pau serà l’”Apòstol dels gentils/pagans”.
• 67: Autors antics i moderns proposen aquestes dues dates per a la mort de sant Pere. Unanimitat pel lloc: el turó del Vaticà (les excavacions posteriors ho confirmaran).
• 67: Després del segon empresonament, Pau és decapitat (com a ciutadà romà) a la Via d’Òstia (“Ad aquas Salvias”), a cinc quilòmetres de Roma.
• Segle I, finals: El papa Climent de Roma, tercer successor de Pere (88-97), ja els uneix.
• Segle II: Fets apòcrifs de Pere i de Pau.
• 324, novembre: Consagració pel papa Silvestre I de la primera basílica de Sant Pau Extramurs, edificada ben a prop de l’indret del martiri. Al segle VI serà confiada als monjos benedictins.
• 326-330: L’emperador Constantí fa edificar una primera basílica sobre les restes de sant Pere. El 18 d’abril del 1506, s’iniciarà la construcció de l’actual Basílica de Sant Pere del Vaticà.
• 354: El “Depositio martyrum” ja celebra aquesta data conjunta el 29 de juny; a Sant Pau Extramurs, a la Via Ostiense, i a Sant Pere en la catacumba de la Via Apia.

Sant Pere plujós, juliol profitós.