Beats Joan Jesús Adradas, prevere i catorze companys màrtirs

Beats Joan Jesús Adradas, prevere i catorze companys màrtirs

Marià, nascut a Conquezuela (Sòria) el 1878, s’ordenà de sacerdot el 1903. Mentre es doctorava a Saragossa i feia de capellà al sanatori psiquiàtric dels Germans de Sant Joan de Déu, va voler compartir la seva vida entrant en el seu orde (1904) i canviant el seu nom. Després de tenir diferents càrrecs dins l’orde (director de l’escola apostòlica, mestre de novícies i provincial), era el rector a Granada de la basílica de Sant Joan de Déu, quan fou detingut a Ciempozuelos amb els altres germans el 7 d’agost del 1936. Després de quatre mesos de presó foren afusellats a Paracuellos del Jarama el 28 de novembre. Beatificats el 25 d’octubre del 1992.

1. Memòria de sant Honest de Nimes, prevere (s. III).
2. Sant Irenarc, màrtir, que exercint de botxí es va convertir a Crist motivat per la constància de les dones cristianes i, sota l’emperador Dioclecià i el president Màxim, va morir decapitat. A Sebaste, Armènia (s. IV).
3. Commemoració dels sants màrtirs Papinià, bisbe de Vita, i Mansuet, bisbe d’Uruci, que en la persecució dels vàndals, sota el regnat del rei arrià Genseric, per defensar la fe catòlica van ser cremats per tot el cos amb planxes de ferro roent, i així van consumar la seva gloriosa agonia. En aquell mateix temps, altres sants bisbes van ser primer exiliats i després van coronar la cursa de la seva vida amb la confessió de la fe: Urbà de Girba, Crescent de Bizacena, Hebetdeus de Teudali, Eustasi de Sufes, Cresconi d’Oea, Vicis de Sabrata i Fèlix d’Adrumeto i després, sota Hunneric, fill de Genseric, Hortelà de Bennefa i Florencià de Midila. A Àfrica (s. V).
4. Sant Esteve el Jove, monjo i màrtir, que en temps de l’emperador Constantí Coprònim, per defensar el culte a les imatges sagrades va ser turmentat amb diversos suplicis i va confirmar la veritat catòlica amb el vessament de la seva sang. A Constantinoble (764).
5. Santa Teodora, abadessa, deixebla de sant Nil el Jove, mestra en la vida monàstica. Prop de Rossano, Calàbria (980).
6. Sepultura de Sant Jaume Picè o de la Marca, prevere de l’orde dels Germans Menors, il·lustre per la seva predicació i austeritat de vida. A Nàpols, Campània (1476).
7. Beat Jaume Thomson, prevere i màrtir, que condemnat a la pena capital, regnant Elisabet I, per haver reconciliat moltes persones amb l'Església Catòlica, va patir els suplicis del patíbul. A York, Anglaterra (1582).
8. Sant Andreu Trân Vân Trông, màrtir, que empresonat i turmentat atroçment, per negar-se a trepitjar la Creu va ser degollat en temps de l’emperador Minh Mang. Al poble de Khám Duóng, Annam (1835).
9. Beats Joan Jesús (Marià) Adradas Gonzalo, prevere i catorze companys [1], màrtirs i religiosos de l’orde de Sant Joan de Déu, que durant la persecució contra la fe van ser coronats després de gloriosa passió. Al lloc anomenat Paracuellos de Jarama, prop de Madrid (1936).
10. Beat Lluís Camps Górriz, màrtir, que durant la persecució contra la fe va coronar amb el seu gloriós martiri una vida fervorosament lliurada a l’apostolat i a la caritat. A la caserna valenciana del Picadero de Paterna (1936).

[1] Heus ací els seus noms: beats Guillem (Vicenç) Llop Gayà, Climent Diez Sahagún, Llàtzer (Joan Maria) Múgica Goiburu, Martinià (Antoni) Meléndez Sànchez, Pere Maria Alcalde Negredo, Julià Plazaola Ariola, Hilari (Antoni) Delgado Vílchez, religiosos professos; Pere d’Alcàntara Bemalte Calzado, Joan Alcalde Alcalde, Isidor Martínez Izquierdo, Àngel Sastre Corporales, novicis; Josep Mora Velasco, prevere i postulant; Josep Ruiz Cuesta, postulant; i Eduard Bautista Jiménez.