COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA

COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA

La devoció al cor de Maria, signe del seu amor i entrega totals, va prendre força a partir del segle XVII, juntament amb la devoció al Cor de Jesús. El papa Pius XII va instituir aquesta festa, i la va assignar al dia 22 d’agost, capvuitada de l’Assumpció. El calendari actual la situa avui, l’endemà de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. «Oh Mare beneïdís­sima, mil lloances us siguin donades per la finesa del vostre Cor Immaculat i haver‑nos pres per fills vostres! Feu, Mare meva, que cor­responguem a tanta bondat, que cada dia siguem més humils, més fervorosos i més zelosos de la salvació de les ànimes» (Sant Antoni M. Claret, Autobiografia, 493).

1. Memòria de sant Ireneu, bisbe i doctor de l’Església, que, com escriu sant Jeroni, de nen va ser deixeble de sant Policarp d'Esmirna i va conservar amb fidelitat el record dels temps apostòlics. Ordenat prevere a Lió, va ser el successor del bisbe sant Potí i, segons explica la tradició, va morir coronat per un gloriós martiri. Va tractar de moltes maneres sobre la tradició apostòlica i escriure egregis llibres per defensar la fe catòlica contra els heretges d'aquell temps (~ 200).
2. Sants màrtirs Plutarc, Serè, Heràclides, catecumen, Heró, neòfit, un altre Serè, Heraidis, catecúmena, Potamiena i Marcel·la, la seva mare, tots deixebles d'Orígenes, que van confessar Crist. Alguns van ser degollats i d’altres lliurats a les flames. Entre tots ells va destacar la verge Potamiena, que va patir durs combats per mantenir la seva virginitat i va ser sotmesa a atroços turments, per, finalment, perir cremada viva juntament amb la seva mare. A Alexandria, a Egipte, en temps de l'emperador Septimi Sever (~ 202).
3. Sant Pau I, papa, qui, afable i misericordiós, a la nit, en silenci, visitava les cases dels malalts pobres, ajudant-los. Defensor de la fe ortodoxa, va escriure als emperadors Constantí i Lleó, perquè restituïssin el culte a les sagrades imatges. Molt devot dels sants, va cuidar-se de traslladar des dels cementiris en ruïnes a l'interior de la ciutat, en els diversos títols i monestirs, els cossos dels màrtirs, enmig d'himnes i càntics. A Roma (767).
4. Sant Argimir, màrtir, que en la persecució dels sarraïns en temps de Mohamed II, essent monjo, i ja d’avançada edat, va ser convidat pel jutge a negar Crist, però, per perseverar en la confessió de la fe, va ser turmentat al poltre i finalment traspassat per una llança. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia (856).
5. Sant Heimerad, prevere i eremita, el qual, sortit del claustre, va ser objecte d'escarni i menyspreu, enmig de les seves contínues peregrinacions per amor a Crist. A Hassungen, a Hesse (1019).
6. Sant Joan Southworth, prevere i màrtir, qui, per exercir el seu sacerdoci en aquest país, va haver de suportar presons i desterraments, i sota Oliver Cromwell va ser condemnat a mort. Quan va veure el patíbul preparat a Tyburn, va exclamar que era per a ell allò que va ser la creu per a Crist. A Londres, a Anglaterra (1654).
7. Santa Vicenta Gerosa, verge, que va fundar, juntament amb santa Bartomeua Capitano, l'Institut de les Germanes de la Caritat. A Lovere, a Llombardia (1847).
8. Santes màrtirs Llúcia Wang Cheng, Maria Fan Kun, Maria Qi Yu i Maria Zheng Xu, les quals, educades en un orfenat, durant la persecució duta a terme per la secta Yihetuan, agafades de les mans i alegres com si anessin a un casament, van ser degollades. Al petit poble de Wanglajia, prop de Dongguangxian, a la província xinesa de Hebei (1900).
9. Santa Maria Du Zhaozhi, màrtir, mare d'un sacerdot, que després d'haver fugit, però no volent trair la seva fe en Crist, va sotmetre voluntàriament el seu bescoll al destral dels seus perseguidors. A la localitat de Jieshuiwang, prop de la ciutat de Shenxian, a la mateixa província de Hebei (1900).
10. Beats màrtirs Severià Baranyak i Joaquim Senkivskyj, preveres de l’orde de Sant Josafat i màrtirs, que, en la persecució contra la fe, van participar de la victòria de Crist amb el seu martiri. A la ciutat de Drohobych, a Ucraïna (1941).