Santoral

28 de gener

Sant Tomàs d'Aquino, prevere

Gall de gener, cada ploma val un diner.
Dita popular

Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església

Molts són els atributs que trobem en les imatges de Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274): àngels que l’ajuden a escriure, colom prop de l’orella, rotlle de pergamí, llibre obert. Tots ens porten a venerar la figura d’aquest dominic, filòsof i teòleg, el principal representant de la tradició escolàstica, autor de grans obres: la Suma Teològica, Contra els Gentils. Tanmateix, ell mateix s’adona que “Tot el que he escrit em sembla com palla davant el que he vist”.

► A l’arquebisbat de Barcelona: Parròquia de Sant Tomàs d’Aquino (C/ Roger de Flor, 245). El 9 d’octubre 1945 l’Arquebisbe Modrego signà el decret d’erecció de la nova parròquia.

  1. Memòria de sant Tomàs d’Aquino, prevere de l’orde dels Predicadors i doctor de l’Església, que, dotat d’una gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en el Concili Ecumènic II de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge al monestir de Fossanova, al Laci, el dia set de març, i molts anys després, en el dia d’avui, les seves restes van ser traslladades a Tolosa, França (1274).
  2. Sant Joan, prevere, home devot de Déu, que va presidir durant temps una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria (ara França) (c. 554).
  3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar molt de temps en una tomba per dur vida penitent (s. VI).
  4. Sant Julià, bisbe. Va ser el segon bisbe d'aquesta ciutat, un cop recuperada de mans dels musulmans, i, egregi per la seva manera de viure, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església, treballant amb les seves mans per obtenir el pa de cada dia. A la ciutat de Cuenca (Castilla la Nueva) (c. 1207).
  5. Beat Bartomeu Aiutamicristo, religiós de l'orde camaldulenc. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la Toscana (ara Itàlia) (1224).
  6. Beat Julià Maunoir, prevere de la Companyia de Jesús, que es va entregar durant quaranta-dos anys a les missions populars per tots els pobles i llogarets de la província. A Plévin, a la Bretanya Menor, França (1683).
  7. Sants Àgata Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, essent catequistes, en temps de l’emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i condemnats a ser decapitats. A la ciutat de Maukou, a la província de Guizhou, a la Xina (1858).
  8. Beat Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina (1908).
  9. Beata Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge i màrtir, la qual, durant la persecució contra la fe, va prendre part en la victòria de Crist pel martiri. A la localitat de Picassent (comarca valenciana d’Horta Sud) (1937).
  10. Beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que durant la persecució antireligiosa va suportar tota mena de proves per amor a Crist. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, Rússia (1952).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)