Beata Panacea de Muzzi, verge i màrtir

Beata Panacea de Muzzi, verge i màrtir

El 27 de març de 1383, a Quarona (al Piamont), la traició i la mort acompanyaren la vida de Panacea de Muzzi. Als 15 anys, mentre estava pregant al camp, després que les ovelles haguessin tornar al corral, la seva madrastra, l’assassinà. Òrfena de mare als tres anys, la dona amb qui es va casar son pare no la va estimar mai i la crucificava constantment. Si bé en el mateix enterrament, el poble, tant savi, ja la va declarar santa, “remei de tots els mals” (això vol dir ‘panacea’), el seu culte oficial no arribaria fins el 5 de setembre de 1867.

1. Sant Rupert, bisbe, que essent originari de la regió de Worms, a petició del duc Teodó es va dirigir a Baviera i a l’antiga ciutat de Juvavum hi va edificar una església i un monestir, que va presidir com a bisbe i com a abat, i des d’allí va difondre la fe cristiana. A Salzburg, Baviera (~ 718).
2. Beat Pelegrí de Falerone, prevere, que va ser un dels primers deixebles de sant Francesc i que, pelegrí a Terra Santa, va resultar admirat fins i tot pels sarraïns. A la regió Septempedana (ara San Severino Marche), del Picè, Itàlia (1232).
3. Beata Panacea de Muzzi, verge i màrtir, que als quinze anys d’edat, mentre estava pregant a l’església, va ser assassinada per la seva pròpia madrastra, que sempre la turmentava. A Quarona, al costat de Novara, del Piemont, Itàlia (1383).
4. Beat Francesc Faà di Bruno, prevere, que va unir la ciència de les matemàtiques i de la física amb la pràctica de les obres de caritat. A Torí, també al Piemont (1888).