SAGRAT COR DE JESÚS

SAGRAT COR DE JESÚS

Quan Milton Glaster (1929-2020) dissenyà un símbol per a la ciutat de Nova York (1977), revaloritzà el simbolisme del cor, per oferir una esperança en una situació de conflicte. Per a l’espiritualitat cristiana, el cor sempre ha estat l’al·legoria de l’amor més profund que es desvetlla en la contemplació del costat traspassat de Crist enlairat a la creu. Aquest simbolisme, generalitzat en el segle XII, es popularitzà en el segle XVII, especialment amb Santa Margarida Maria Alacoque i sant Claudi de la Colombière... Del Cor traspassat de Crist brolla la Vida Nova i l’Esperit.

1. Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església. Elegit per ocupar la seu d’Alexandria, a Egipte, va treballar amb afany per mantenir íntegra la fe catòlica, i al Concili d’Efes va defensar els dogmes de la unitat de persona en Crist i la divina maternitat de la Verge Maria (444).
2. Santa Gudena, màrtir, la qual, per ordre del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, marcada amb garfís, vexada amb diverses proves a la presó i, finalment, degollada. A Cartago (203).
3. Sant Zoile, màrtir. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica (303).
4. Sant Samsó, prevere, amic dels pobres, que havent curat d'una malaltia l'emperador Justinià, va aconseguir que aquest construís un hospital. A Constantinoble (560).
5. Sant Joan, prevere, que, nascut a Bretanya, per amor de Déu s'amagava de la mirada dels homes, recloent-se en una cel·la al costat de l'església de la localitat. A Chinon, a la Gàl·lia dels Turons (s. VI).
6. Sant Ariald, diaca i màrtir, que reprenia enèrgicament els costums dels clergues simoníacs i depravats, i pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues. A Milà, de Llombardia (1066).
7. Beat Benvingut de Gubbio, religiós de l’orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pel seu humil servei als malalts. A Corneto, prop de Bovino, a la Pulla (~ 1232).
8. Sant Tomàs Toan, màrtir. Quan era catequista i responsable de la missió de Trung Linh. en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seva fe en Crist, nous i terribles suplicis a la presó, fins que va morir de fam i set. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín (1840).
9. Beata Margarida Bays, verge, la qual, estant-se amb la seva família, treballava com sastressa i atenia les necessitats del proïsme sense abandonar la vida de pregària. Al cantó de Friburg, a Suïssa (1879).
10. Beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Pia Unió de les Oblates del Sagrat Cor de Jesús. A Moulins, a França (1885).