SAGRAT COR DE JESÚS
SAGRAT COR DE JESÚS
Quan Milton Glaster (1929-2020) dissenyà un símbol per a la ciutat de Nova York (1977), revaloritzà el simbolisme del cor, per oferir una esperança en una situació de conflicte. Per a l’espiritualitat cristiana, el cor sempre ha estat l’al·legoria de l’amor més profund que es desvetlla en la contemplació del costat traspassat de Crist enlairat a la creu. Aquest simbolisme, generalitzat en el segle XII, es popularitzà en el segle XVII, especialment amb Santa Margarida Maria Alacoque i sant Claudi de la Colombière... Del Cor traspassat de Crist brolla la Vida Nova i l’Esperit.
- Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església. Elegit per ocupar la seu d’Alexandria, a Egipte, va treballar amb afany per mantenir íntegra la fe catòlica, i al Concili d’Efes va defensar els dogmes de la unitat de persona en Crist i la divina maternitat de la Verge Maria (444).
- Santa Gudena, màrtir, la qual, per ordre del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, marcada amb garfís, vexada amb diverses proves a la presó i, finalment, degollada. A Cartago (203).
- Sant Zoile, màrtir. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica (303).
- Sant Samsó, prevere, amic dels pobres, que havent curat d'una malaltia l'emperador Justinià, va aconseguir que aquest construís un hospital. A Constantinoble (560).
- Sant Joan, prevere, que, nascut a Bretanya, per amor de Déu s'amagava de la mirada dels homes, recloent-se en una cel·la al costat de l'església de la localitat. A Chinon, a la Gàl·lia dels Turons (s. VI).
- Sant Ariald, diaca i màrtir, que reprenia enèrgicament els costums dels clergues simoníacs i depravats, i pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues. A Milà, de Llombardia (1066).
- Beat Benvingut de Gubbio, religiós de l’orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pel seu humil servei als malalts. A Corneto, prop de Bovino, a la Pulla (~ 1232).
- Sant Tomàs Toan, màrtir. Quan era catequista i responsable de la missió de Trung Linh. en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seva fe en Crist, nous i terribles suplicis a la presó, fins que va morir de fam i set. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín (1840).
- Beata Margarida Bays, verge, la qual, estant-se amb la seva família, treballava com sastressa i atenia les necessitats del proïsme sense abandonar la vida de pregària. Al cantó de Friburg, a Suïssa (1879).
- Beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Pia Unió de les Oblates del Sagrat Cor de Jesús. A Moulins, a França (1885).







