Sant Bercari, abat

Sant Bercari, abat

Bercari (“príncep de l’exèrcit”) neix cap al 620 d’una família noble d’Aquitània. Entrà al monestir de Luxeuil, i el seu padrí, el bisbe de Reims que l’havia educat, li confià la fundació de l’abadia d’Hautvillers, de la qual en serà l’abat i n’escriurà la regla. El 673, però, deixà el monestir i en fundà dos de nous: l’un de femení, i l’altre, de masculí. Peregrinà a Roma i a Jerusalem. La seva mort (no està clar si el 685 o el 696) va ser del tot inesperada: un monjo -probablement un parent seu a qui reprenia per la seva conducta poc satisfactòria-, el va apunyalar i va morir al cap de dos dies, un 28 de març, després d’haver-lo perdonat. Per això se l’ha venerat com a màrtir.

1. Sant Càstul, màrtir. A Roma, a la via Labicana (data incerta).
2. Sants Manel, Sabí, Codrat i Teodosi, màrtirs. A Anatòlia (data incerta).
3. Sants màrtirs Montan, prevere, i Màxima, la seva dona, que havent confessat Crist Senyor, van ser llançats a les aigües pels infidels. A Sírmium, Pannònia (~ 304).
4. Commemoració de la passió de sant Eutiqui, sotsdiaca alexandrí, que en temps de l’emperador Constanci i del bisbe arrià Jordi, va morir per la fe catòlica (356).
5. Sant Pere, bisbe, que va ser el germà més jove de sant Basili el Gran i eximi defensor de la fe ortodoxa davant els arrians. A Sebaste, a Armènia (~ 391).
6. Sant Bercari, primer abat d’Hautvillers i després de Der, que va ser ferit amb un punxó el Dijous Sant per un monjo al que havia castigat, i el dia de la Resurrecció va passar al cel. A Montier-en-Der, a l’actual regió de la Xampanya, França (685).
7. Sants Baronci i Desideri, ermitans. Al mont Albano, a la Toscana (s. VII).
8. Trànsit de sant Ludger, bisbe, que va ser deixeble d’Alcuí i va predicar l’Evangeli a Frísia, Dinamarca i Saxònia. Va establir la seu de Münster i va fundar diversos monestirs, convertits en centres per a la propagació de la fe. Al monestir de Werden, Saxònia (809).
9. Beata Magdalena Caterina Morano, verge de l’institut de Filles de Maria Auxiliadora, que es va consagrar a impartir catequesi i va recórrer sense parar tota aquesta regió. A Catània, de Sicília, Itàlia (1908). L’Institut i el salesians la celebren el dia 15 de novembre.