26 DE MARÇ

Beat Pere Marginet, monjo

Tot i que actualment no el trobareu en el Santoral oficial de l’Església, el 1611 el papa Pau V havia autoritzat el culte d’aquest beat enterrat el 1435 a l’església de Poblet, amb l’autorització de l’abat Queralt. No sabem si va néixer a Vallclara (Conca de Barberà) o a l’Albi (Garrigues), sí que sabem que la seva família pagesa treballava els camps del monestir de Poblet.

Sabem també que el 1387 ja era monjo de Poblet i va ser un temps l’home de confiança de l’abat Ferrer. Però amb el nou abat Carbó fou acusat de mala administració i empresonat. El 1411 fuig del monestir i durant dos anys du un vida errant convivint amb dues dones, una d’ella exmonja. Però, com el fill pròdig, penedit d’una vida de disbauxa i despreocupació, retornà a Poblet i després d’uns anys a la comunitat va portar una vida penitent al bosc de Poblet, a l’encara coneguda com Cova de Fra Pere Marginet.

El seu canvi de vida radical va impressionar fins i tot a la noblesa i reialesa: Ferran d’Antequera s’hi encomanà en el llit de mort; la princesa Elionor d’Urgell, s’apuntà a fer vida contemplativa ben a prop seu; i la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, els visità.

Som en plena Quaresma, temps de conversió: “Converteix-te i creu en l’Evangeli”. ‘Creu’, en català, també vol dir ‘practica’.

► “El març i l’abril es fan ganyotes més de mil”: ‘ganyotes’, temps inestable.