Santoral

26 de maig

Sant Felip Neri, prevere

Al maig l'olivera florida i el blat graneixat.
Dita popular

Sant Felip Neri, prevere

Florentí de naixement (1515), educat pels dominics, fou de temperament bo i pacífic. Als disset anys tingué contacte amb els monjos de Montecassino que el marcaren espiritualment. L’alegria i el bon humor eren característics en ell, però també era gran el seu amor a Déu que expandia a l’entorn. Fundà la Congregació de l’Oratori (1564) per mantenir viva la fe del poble. Va morir a Roma el 1595.

  1. Memòria de sant Felip Neri, prevere. Consagrat a la tasca de salvar els joves del maligne, va fundar l’Oratori a Roma, on es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplendir per l’amor al proïsme, la senzillesa evangèlica i el seu esperit d’alegria, el gran zel i el servei fervent de Déu (1595).
  2. Sant Eleuteri, papa, al qual els famosos màrtirs de Lió, capturats llavors, van escriure una cèlebre carta perquè mantingués la pau a l’Església. A Roma (189).
  3. Sant Simitri, màrtir. A Roma, al cementiri de Priscil·la, a la via Salària Nova (data incerta).
  4. Santa Felicíssima, màrtir. A Todi, Úmbria (~ s. III/IV).
  5. Martiri de sant Prisc i els seus companys. Al territori d’Auxerre, a la Gàl·lia (data incerta).
  6. Sepultura de sant Agustí, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. A Canterbury, Anglaterra (604/605).
  7. Martiri de sant Desideri, bisbe de Vienne. Va ser enviat a l’exili per la reina Brunequilda, a la qual havia recriminat les seves relacions incestuoses i altres depravacions. Més endavant, per mandat d’ella mateixa, va ser coronat amb el martiri per lapidació. Al territori de Lió, a la Gàl·lia (~ 606).
  8. Sant Berenguer, monjo. Al monestir de Sant Pàpol, a la Gàl·lia (1093).
  9. Sant Lambert, bisbe, abans monjo de Lerins. Va cuidar dels necessitats i va ser amant de la pobresa. A Vença, a la Provença (1154).
  10. Beat Francesc Patrizi, prevere de l’orde dels Servents de Maria. Amb un zel admirable es va lliurar a la predicació, la direcció espiritual i el ministeri de la penitència. A Siena, a la Toscana (1328).
  11. Beat Andreu Franchi, bisbe. Després de la pesta negra, com a prior de l’orde dels Predicadors va reformar la vida regular als convents del seu orde en aquesta regió i va aprovar a la seva ciutat les confraries de penitents, per afavorir la pau i la misericòrdia. A Pistoia, a la Toscana (1401).
  12. Santa Mariana de Jesús de Paredes, verge. Va consagrar la seva vida a Crist al Tercer Orde de Sant Francesc i va emprar les seves forces en ajudar els pobres indis i negres. A Quito, Equador (1645).
  13. Sant Pere Sans i Jordà, bisbe de l’orde dels Predicadors i màrtir. Va ser detingut juntament amb altres sacerdots i portat pres fins al tribunal a través d’un llarg recorregut. Es va agenollar al lloc del suplici i, acabada la seva pregària, va oferir de bon grat el seu coll a la destral. A Fuzhou, a la província xinesa de Fujian (1747).
  14. Sant Josep Chang Song-jib, màrtir. Exercia l’ofici de farmacèutic i, després de convertir-se al cristianisme, va ser detingut i portat a la presó, on va morir entre atroços turments. A Seül, Corea (1839).
  15. Sants màrtirs Joan Doan Trinh Hoan, prevere, i Mateu Nguyen Van Phuong, pare de família i catequista, el qual allotjava el seu company sacerdot. Tots dos van ser torturats i degollats cruelment alhora per la seva fe, en temps de l’emperador Tu-Duc. A la ciutat de Dong Hoi (ara Annam, Vietnam) (1861).
  16. Sant Andreu Kaggwa, màrtir, cap dels timbalers i membre del seguici del rei Mwanga. Acabat de convertir a Crist, va ensenyar la doctrina de l’Evangeli als pagans i catecúmens, per la qual cosa va ser cruelment assassinat. A la localitat de Numyanyo, Uganda (1886).
  17. Sant Poncià Ngondwe, màrtir. Era escorta del rei i va rebre el baptisme quan amenaçava la persecució i de seguida se’l va empresonar. El botxí el va travessar amb una llança mentre era conduït al lloc del suplici. Al petit poble de Ttaka Jiunge, a Uganda (1886).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)