Santoral

26 de maig

Sant Felip Neri, prevere

Al maig l'olivera florida i el blat graneixat.
Dita popular

Sant Felip Neri, prevere

Florentí de naixement (1515), educat pels dominics, fou de temperament bo i pacífic. Als disset anys tingué contacte amb els monjos de Montecassino que el marcaren espiritualment. L’alegria i el bon humor eren característics en ell, però també era gran el seu amor a Déu que expandia a l’entorn. Fundà la Congregació de l’Oratori (1564) per mantenir viva la fe del poble. Va morir a Roma el 1595.

  1. Memòria de sant Felip Neri, prevere. Consagrat a la tasca de salvar els joves del maligne, va fundar l’Oratori a Roma, on es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplendir per l’amor al proïsme, la senzillesa evangèlica i el seu esperit d’alegria, el gran zel i el servei fervent de Déu (1595).
  2. Sant Eleuteri, papa, al qual els famosos màrtirs de Lió, capturats llavors, van escriure una cèlebre carta perquè mantingués la pau a l’Església. A Roma (189).
  3. Sant Simitri, màrtir. A Roma, al cementiri de Priscil·la, a la via Salària Nova (data incerta).
  4. Santa Felicíssima, màrtir. A Todi, Úmbria (~ s. III/IV).
  5. Martiri de sant Prisc i els seus companys. Al territori d’Auxerre, a la Gàl·lia (data incerta).
  6. Sepultura de sant Agustí, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. A Canterbury, Anglaterra (604/605).
  7. Martiri de sant Desideri, bisbe de Vienne. Va ser enviat a l’exili per la reina Brunequilda, a la qual havia recriminat les seves relacions incestuoses i altres depravacions. Més endavant, per mandat d’ella mateixa, va ser coronat amb el martiri per lapidació. Al territori de Lió, a la Gàl·lia (~ 606).
  8. Sant Berenguer, monjo. Al monestir de Sant Pàpol, a la Gàl·lia (1093).
  9. Sant Lambert, bisbe, abans monjo de Lerins. Va cuidar dels necessitats i va ser amant de la pobresa. A Vença, a la Provença (1154).
  10. Beat Francesc Patrizi, prevere de l’orde dels Servents de Maria. Amb un zel admirable es va lliurar a la predicació, la direcció espiritual i el ministeri de la penitència. A Siena, a la Toscana (1328).
  11. Beat Andreu Franchi, bisbe. Després de la pesta negra, com a prior de l’orde dels Predicadors va reformar la vida regular als convents del seu orde en aquesta regió i va aprovar a la seva ciutat les confraries de penitents, per afavorir la pau i la misericòrdia. A Pistoia, a la Toscana (1401).
  12. Santa Mariana de Jesús de Paredes, verge. Va consagrar la seva vida a Crist al Tercer Orde de Sant Francesc i va emprar les seves forces en ajudar els pobres indis i negres. A Quito, Equador (1645).
  13. Sant Pere Sans i Jordà, bisbe de l’orde dels Predicadors i màrtir. Va ser detingut juntament amb altres sacerdots i portat pres fins al tribunal a través d’un llarg recorregut. Es va agenollar al lloc del suplici i, acabada la seva pregària, va oferir de bon grat el seu coll a la destral. A Fuzhou, a la província xinesa de Fujian (1747).
  14. Sant Josep Chang Song-jib, màrtir. Exercia l’ofici de farmacèutic i, després de convertir-se al cristianisme, va ser detingut i portat a la presó, on va morir entre atroços turments. A Seül, Corea (1839).
  15. Sants màrtirs Joan Doan Trinh Hoan, prevere, i Mateu Nguyen Van Phuong, pare de família i catequista, el qual allotjava el seu company sacerdot. Tots dos van ser torturats i degollats cruelment alhora per la seva fe, en temps de l’emperador Tu-Duc. A la ciutat de Dong Hoi (ara Annam, Vietnam) (1861).
  16. Sant Andreu Kaggwa, màrtir, cap dels timbalers i membre del seguici del rei Mwanga. Acabat de convertir a Crist, va ensenyar la doctrina de l’Evangeli als pagans i catecúmens, per la qual cosa va ser cruelment assassinat. A la localitat de Numyanyo, Uganda (1886).
  17. Sant Poncià Ngondwe, màrtir. Era escorta del rei i va rebre el baptisme quan amenaçava la persecució i de seguida se’l va empresonar. El botxí el va travessar amb una llança mentre era conduït al lloc del suplici. Al petit poble de Ttaka Jiunge, a Uganda (1886).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)