Sant Felip Neri, prevere

Sant Felip Neri, prevere

Florentí de naixement (1515), educat pels dominics, fou de temperament bo i pacífic. Als disset anys tingué contacte amb els monjos de Montecassino que el marcaren espiritualment. L’alegria i el bon humor eren característics en ell, però també era gran el seu amor a Déu que expandia a l’entorn. Fundà la Congregació de l’Oratori (1564) per mantenir viva la fe del poble. Va morir a Roma el 1595.

1. Memòria de sant Felip Neri, prevere. Consagrat a la tasca de salvar els joves del maligne, va fundar l’Oratori a Roma, on es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplendir per l’amor al proïsme, la senzillesa evangèlica i el seu esperit d’alegria, el gran zel i el servei fervent de Déu (1595).
2. Sant Eleuteri, papa, al qual els famosos màrtirs de Lió, capturats llavors, van escriure una cèlebre carta perquè mantingués la pau a l’Església. A Roma (189).
3. Sant Simitri, màrtir. A Roma, al cementiri de Priscil·la, a la via Salària Nova (data incerta).
4. Santa Felicíssima, màrtir. A Todi, Úmbria (~ s. III/IV).
5. Martiri de sant Prisc i els seus companys. Al territori d’Auxerre, a la Gàl·lia (data incerta).
6. Sepultura de sant Agustí, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. A Canterbury, Anglaterra (604/605).
7. Martiri de sant Desideri, bisbe de Vienne. Va ser enviat a l’exili per la reina Brunequilda, a la qual havia recriminat les seves relacions incestuoses i altres depravacions. Més endavant, per mandat d’ella mateixa, va ser coronat amb el martiri per lapidació. Al territori de Lió, a la Gàl·lia (~ 606).
8. Sant Berenguer, monjo. Al monestir de Sant Pàpol, a la Gàl·lia (1093).
9. Sant Lambert, bisbe, abans monjo de Lerins. Va cuidar dels necessitats i va ser amant de la pobresa. A Vença, a la Provença (1154).
10. Beat Francesc Patrizi, prevere de l’orde dels Servents de Maria. Amb un zel admirable es va lliurar a la predicació, la direcció espiritual i el ministeri de la penitència. A Siena, a la Toscana (1328).
11. Beat Andreu Franchi, bisbe. Després de la pesta negra, com a prior de l’orde dels Predicadors va reformar la vida regular als convents del seu orde en aquesta regió i va aprovar a la seva ciutat les confraries de penitents, per afavorir la pau i la misericòrdia. A Pistoia, a la Toscana (1401).
12. Santa Mariana de Jesús de Paredes, verge. Va consagrar la seva vida a Crist al Tercer Orde de Sant Francesc i va emprar les seves forces en ajudar els pobres indis i negres. A Quito, Equador (1645).
13. Sant Pere Sans i Jordà, bisbe de l’orde dels Predicadors i màrtir. Va ser detingut juntament amb altres sacerdots i portat pres fins al tribunal a través d’un llarg recorregut. Es va agenollar al lloc del suplici i, acabada la seva pregària, va oferir de bon grat el seu coll a la destral. A Fuzhou, a la província xinesa de Fujian (1747).
14. Sant Josep Chang Song-jib, màrtir. Exercia l’ofici de farmacèutic i, després de convertir-se al cristianisme, va ser detingut i portat a la presó, on va morir entre atroços turments. A Seül, Corea (1839).
15. Sants màrtirs Joan Doan Trinh Hoan, prevere, i Mateu Nguyen Van Phuong, pare de família i catequista, el qual allotjava el seu company sacerdot. Tots dos van ser torturats i degollats cruelment alhora per la seva fe, en temps de l’emperador Tu-Duc. A la ciutat de Dong Hoi (ara Annam, Vietnam) (1861).
16. Sant Andreu Kaggwa, màrtir, cap dels timbalers i membre del seguici del rei Mwanga. Acabat de convertir a Crist, va ensenyar la doctrina de l’Evangeli als pagans i catecúmens, per la qual cosa va ser cruelment assassinat. A la localitat de Numyanyo, Uganda (1886).
17. Sant Poncià Ngondwe, màrtir. Era escorta del rei i va rebre el baptisme quan amenaçava la persecució i de seguida se’l va empresonar. El botxí el va travessar amb una llança mentre era conduït al lloc del suplici. Al petit poble de Ttaka Jiunge, a Uganda (1886).