Sant Timoteu i Sant Titus, bisbes
Sant Timoteu i Sant Titus, bisbes
Juntament amb l’evangelista Sant Lluc, Timoteu i Titus van ser fidels col·laboradors de Pau. L’Apòstol encomanà a Timoteu la comunitat d’Efes, i a Titus, la de Creta. Els seus noms consten en les cartes anomenades "Pastorals": «Pau recorda a Timoteu d’on li ve la seva fe: de l’Esperit, a través de la seva àvia i sa mare» (Papa Francesc).
- Memòria dels sants Timoteu i Titus, bisbes i deixebles de l'apòstol sant Pau, que el van ajudar en el seu ministeri i van presidir les Esglésies d'Efes i de Creta, respectivament. El seu mestre els va adreçar cartes que contenen sàvies advertències per als pastors, en vista de la formació dels fidels (s. I).
- Sant Teògenes, màrtir, sobre el qual sant Agustí va predicar un sermó. A la ciutat d'Hipona, Numídia (ara Algèria) (c. 257).
- Dormició de Santa Paula, vídua, la qual pertanyia a una noble família senatorial i, renunciant a tot, va distribuir els seus béns entre els pobres, retirant-se amb la seva filla, la beata verge Eustoqui, al costat del pessebre del Senyor. A Betlem, Judea (404).
- Sants Xenofont i Maria, amb els seus fills Joan i Arcadi, els quals, renunciant a la dignitat senatorial i a totes les possessions, van abraçar la vida monàstica a la Ciutat Santa amb gran devoció. A Jerusalem (s. VI).
- Sant Alberic, abat, que, essent monjo a Molesmes, va ser un dels primers religiosos que van fundar el nou monestir i, després de ser escollit abat, va dirigir el cenobi i va sobresortir pel seu zel per procurar la formació dels seus monjos, com a veritable amant de la Regla i dels germans. Al monestir de Cister, Borgonya (ara França) (1109).
- Sant Agustí (Eystein) Erlandsòn, bisbe, que va regir l'Església que li havia estat encomanada com a primer bisbe, procurant el seu creixement i defensant-la davant els prínceps. A la ciutat de Nidaros (Trondheim), Noruega (1188).
- Beata Maria de la Dive, màrtir, que, essent vídua, va ser degollada per la seva fidelitat a l'Església durant la Revolució Francesa. A la regió d’Anjou, França (1794).
- Beat Miquel Kozal, bisbe auxiliar de Wloclawek, Polònia, i màrtir, que durant el règim nazi, per defensar la fe i la llibertat de l'Església, va passar amb gran paciència tres anys al camp de concentració de Dachau, fins a consumar el seu martiri. Prop de la ciutat de Munic, Alemanya (1943).







