Memòria dels sants Timoteu i Titus, bisbes i deixebles de l’apòstol sant Pau, que el van ajudar en el seu ministeri i van presidir les Esglésies d’Efes i de Creta, respectivament. El seu mestre els va adreçar cartes que contenen sàvies advertències per als pastors, en vista de la formació dels fidels (s. I).

Sant Teògenes, màrtir, sobre el qual sant Agustí va predicar un sermó. A la ciutat d’Hipona, Numídia (ara Algèria) (c. 257).

Dormició de Santa Paula, vídua, la qual pertanyia a una noble família senatorial i, renunciant a tot, va distribuir els seus béns entre els pobres, retirant-se amb la seva filla, la beata verge Eustoqui, al costat del pessebre del Senyor. A Betlem, Judea (404).

Sants Xenofont i Maria, amb els seus fills Joan i Arcadi, els quals, renunciant a la dignitat senatorial i a totes les possessions, van abraçar la vida monàstica a la Ciutat Santa amb gran devoció. A Jerusalem (s. VI).

Sant Alberic, abat, que, essent monjo a Molesmes, va ser un dels primers religiosos que van fundar el nou monestir i, després de ser escollit abat, va dirigir el cenobi i va sobresortir pel seu zel per procurar la formació dels seus monjos, com a veritable amant de la Regla i dels germans. Al monestir de Cister, Borgonya (ara França) (1109).

Sant Agustí (Eystein) Erlandsòn, bisbe, que va regir l’Església que li havia estat encomanada com a primer bisbe, procurant el seu creixement i defensant-la davant els prínceps. A la ciutat de Nidaros (Trondheim), Noruega (1188).

Beata Maria de la Dive, màrtir, que, essent vídua, va ser degollada per la seva fidelitat a l’Església durant la Revolució Francesa. A la regió d’Anjou, França (1794).

Beat Miquel Kozal, bisbe auxiliar de Wloclawek, Polònia, i màrtir, que durant el règim nazi, per defensar la fe i la llibertat de l’Església, va passar amb gran paciència tres anys al camp de concentració de Dachau, fins a consumar el seu martiri. Prop de la ciutat de Munic, Alemanya (1943).

Col de gener, bona com el corder.