Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, verge i patrona de l’ancianitat

Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, verge

Teresa neix a Aitona (Segrià) l'any 1843 d’una família ben religiosa: dues germanes religioses, Josepa i Maria; tres filles del seu germà Joan entraran al seu Orde; la seva tia Rosa, morta en fama de santedat i el seu oncle fou el Beat Francesc Palau. Ella entrarà a les clarisses de Briviesa, però fundarà les Germanetes dels Ancians Desemparats, per atendre els ancians més pobres. Morí a Llíria el 1897.

1. Santa Teresa de Jesús Jornet Ibars, verge. Per ajudar la gent gran, va fundar l'institut de les Germanetes dels Ancians Desemparats. A Llíria, capital de la comarca del Camp de Túria (1897). Memòria obligatòria a les diòcesis del Principat. El Martirologi la situa aquest mateix dia en el lloc número 10.
2. Commemoració de sant Melquisedec, rei de Salem i sacerdot del Déu altíssim, que va saludar i beneir Abraham quan tornava victoriós. Va oferir al Senyor un sacrifici sant, una hòstia immaculada. Com a figura típica de Crist, ha estat interpretat rei de la pau i de la justícia i sacerdot per sempre, sense que consti la seva genealogia.
3. Sant Maximilià, màrtir. A Roma, al cementiri de Basília, a la via Salària Antiga (data incerta).
4. Sant Anastasi, d'ofici bataner, màrtir. A Salona, Dalmàcia (s. III).
5. Sant Víctor, màrtir. Segons la tradició, condemnat a mort, va ser crucificat un dissabte. A Cesarea de Mauritània (s. III/IV).
6. Sant Alexandre, màrtir. A Bèrgam, Traspadana (s. III/IV).
7. Sant Eleuteri, bisbe. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (s. VI).
8. Beat Jaume Retouret, prevere de l’orde dels Frares Carmelites i màrtir. Enmig del furor de la Revolució Francesa, va ser portat des del convent de Llemotges a una sòrdida nau-presó, on, abandonat mig nu durant la nit, va morir de fred. Al braç de mar davant de Rochefort, al litoral francès (1794).
9. Santa Joana Isabel Bichier des Ages, verge. Durant la Revolució Francesa, va ajudar sant Andreu Hubert Fournet quan aquest exercia clandestinament el seu ministeri. Restablerta la pau de l'Església, va fundar la Congregació de les Filles de la Creu, per a l'educació dels pobres i l'ajuda als malalts. A La Puye, prop de Poitiers, a França (1838).
10. Beata Maria de Jesús Crucificat (Maria) Baouardy, verge de l’orde de les Carmelites Descalces. Plena de carismes místics, va unir la vida contemplativa amb una singular caritat. A la ciutat de Betlem, a Terra Santa (1878). Els Carmelites i Carmelites Descalços ho celebren el dia anterior: 25 d’agost.
11. Beata Maria dels Àngels (Àngela Beneta) Ginard Martí, verge i màrtir. Religiosa de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic la va sorprendre la guerra civil a Madrid i va ser afusellada a la Dehesa de Villa (1936). Beatificada el 2005, el Martirologi oficial encara no la recull. Les Missioneres del Santíssim Sagrament i la Immaculada la celebren el 30 d’agost.
12. Beat Ambròs (Lluís) Valls Matamales, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Durant la persecució contra l'Església, va merèixer entrar al banquet celestial mitjançant el vessament de la seva sang. A València (1936).
13. Beat Pere (Alexandre) Max Ginestar, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. A la mateixa persecució, va ser gloriosament coronat en entregar la vida per Crist. A Dénia, a la comarca valenciana de la Marina Alta (1936).
14. Beat Fèlix Vivet Trabal, religiós de la Societat Salesiana i màrtir. Durant la persecució religiosa, va merèixer entrar al banquet celestial. A la ciutat d'Esplugues de Llobregat (1936).
15. Beata Llorença (Leocàdia) Harasymiv, verge de la Congregació de les Germanes de Sant Josep i màrtir. Subjugada la seva pàtria pels perseguidors de la fe, va ser conduïda a un camp de concentració, on a la puresa de vida va afegir-hi la constància de la fe en una mort gloriosa. A la localitat de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió russa de Sibèria (1952).
16. Beata Maria Beltrame Quattrocchi, mare de família. Va il·lustrar de manera conspícua la família de Crist i la societat, vivint exemplarment la seva vida matrimonial i mostrant la seva comunió de fe i amor cap al pròxim. A Roma (1965).