Santoral

26 d'abril

Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església

AAbril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós.
Dita popular

Sant Isidor, bisbe i doctor de l’Església

Isidor (“do d’Isis”, divinitat egípcia), bisbe de Sevilla (600) és considerat doctor de l’Església per haver fet de pont entre la cultura eclesiàstica antiga i la medieval, sistematitzant-la hàbilment en 20 volums enciclopèdics (les "Etimologies"). El seu exemple ens convida a «cercar de cor la veritat eterna i a acceptar-la generosament» (pregària litúrgica).

JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS i JORNADA I COL·LECTA DE VOCACIONS NADIUES. Per acord de la CCXXXV Comissió Permanent de la CEE (25-26 de juny de 2015) ambdues jornades uneixen la seva celebració en aquest IV Diumenge de Pasqua, coincidint amb el Diumenge del Bon Pastor: busquen sensibilitzar sobre la necessitat de vocacions i recaptar fons per recolzar als seminaristes i consagrats en territoris de missió.

  1. Commemoració de sant Clet, papa. Va ser el segon que va regir l’Església Romana després de sant Pere. A Roma (88).
  2. Sant Primitiu, màrtir. A la localitat de Gabio, al mil·liari trenta de la via Prenestina (data incercta).
  3. Sant Basileu, bisbe i màrtir, en temps de l’emperador Licini. A Amàsia, del Pont (~ 322).
  4. Sant Ricari, prevere. Commogut per la predicació d’uns monjos escocesos, es va convertir a una vida de penitència. A Peremitori del bosc de Crézy, a la regió d’Amiens, Nèustria (645).
  5. Sant Pascasi Radbert, abat. Va exposar de manera clara i lúcida la veritat sobre el Cos i la Sang del Senyor en el misteri de l’Eucaristia. Al monestir de Corbie, Nèustria (ara França) (865).
  6. Sants Guillem i Pelegrí, eremites. A Foggia, a la regió italiana de la Pulla (s. XII).
  7. Beats Domènec i Gregori, preveres de l’orde dels Predicadors. Sense portar or ni plata, pidolant cada dia l’aliment necessari, peregrinaven anunciant a tothom la Paraula de Déu. A Aragó (s. XIII).
  8. Sepultura de sant Esteve, bisbe de Perm. Va evangelitzar els natius zyrjani, va inventar un alfabet per a aquella llengua, en la qual celebrava la litúrgia, va destruir ídols, va erigir esglésies i va confirmar les veritats de la fe d’aquella gent. Al monestir de la Transfiguració, a Moscou, Rússia (1396).
  9. Beat Rafael Arnàiz Barón, religiós de l’orde Cistercenc. Mentre era novici va emmalaltir greument i, confiant sempre en el Senyor, amb gran paciència va suportar la seva malaltia. Al monestir de San Isidro de Dueñas, Palència (1938).
  10. Beat Juli Junyer Padem, prevere de la Societat Salesiana i màrtir. Durant la persecució contra la fe, va aconseguir pel martiri la glòria de la vida eterna. Al petit poble de Montjuïc, prop de Girona (1938).
  11. Beat Estanislau Kubista, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir. Durant l’ocupació militar de Polònia, tancat en una duríssima presó, va lliurar la seva ànima a Déu. Amb ell es commemora també al beat Ladislau Goral, bisbe auxiliar de Lublin, que va patir en el mateix lloc per defensar la dignitat dels homes i de la fe. Va morir un dia desconegut, víctima d’una malaltia. Al camp de concentració de Sachsenhausen, Alemanya (1942).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)