Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església

Sant Isidor, bisbe i doctor de l’Església

Isidor (“do d’Isis”, divinitat egípcia), bisbe de Sevilla (600) és considerat doctor de l’Església per haver fet de pont entre la cultura eclesiàstica antiga i la medieval, sistematitzant-la hàbilment en 20 volums enciclopèdics (les "Etimologies"). El seu exemple ens convida a «cercar de cor la veritat eterna i a acceptar-la generosament» (pregària litúrgica).

JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS i JORNADA I COL·LECTA DE VOCACIONS NADIUES. Per acord de la CCXXXV Comissió Permanent de la CEE (25-26 de juny de 2015) ambdues jornades uneixen la seva celebració en aquest IV Diumenge de Pasqua, coincidint amb el Diumenge del Bon Pastor: busquen sensibilitzar sobre la necessitat de vocacions i recaptar fons per recolzar als seminaristes i consagrats en territoris de missió.

1. Commemoració de sant Clet, papa. Va ser el segon que va regir l’Església Romana després de sant Pere. A Roma (88).
2. Sant Primitiu, màrtir. A la localitat de Gabio, al mil·liari trenta de la via Prenestina (data incercta).
3. Sant Basileu, bisbe i màrtir, en temps de l’emperador Licini. A Amàsia, del Pont (~ 322).
4. Sant Ricari, prevere. Commogut per la predicació d’uns monjos escocesos, es va convertir a una vida de penitència. A Peremitori del bosc de Crézy, a la regió d’Amiens, Nèustria (645).
5. Sant Pascasi Radbert, abat. Va exposar de manera clara i lúcida la veritat sobre el Cos i la Sang del Senyor en el misteri de l’Eucaristia. Al monestir de Corbie, Nèustria (ara França) (865).
6. Sants Guillem i Pelegrí, eremites. A Foggia, a la regió italiana de la Pulla (s. XII).
7. Beats Domènec i Gregori, preveres de l’orde dels Predicadors. Sense portar or ni plata, pidolant cada dia l’aliment necessari, peregrinaven anunciant a tothom la Paraula de Déu. A Aragó (s. XIII).
8. Sepultura de sant Esteve, bisbe de Perm. Va evangelitzar els natius zyrjani, va inventar un alfabet per a aquella llengua, en la qual celebrava la litúrgia, va destruir ídols, va erigir esglésies i va confirmar les veritats de la fe d’aquella gent. Al monestir de la Transfiguració, a Moscou, Rússia (1396).
9. Beat Rafael Arnàiz Barón, religiós de l’orde Cistercenc. Mentre era novici va emmalaltir greument i, confiant sempre en el Senyor, amb gran paciència va suportar la seva malaltia. Al monestir de San Isidro de Dueñas, Palència (1938).
10. Beat Juli Junyer Padem, prevere de la Societat Salesiana i màrtir. Durant la persecució contra la fe, va aconseguir pel martiri la glòria de la vida eterna. Al petit poble de Montjuïc, prop de Girona (1938).
11. Beat Estanislau Kubista, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir. Durant l’ocupació militar de Polònia, tancat en una duríssima presó, va lliurar la seva ànima a Déu. Amb ell es commemora també al beat Ladislau Goral, bisbe auxiliar de Lublin, que va patir en el mateix lloc per defensar la dignitat dels homes i de la fe. Va morir un dia desconegut, víctima d’una malaltia. Al camp de concentració de Sachsenhausen, Alemanya (1942).