Santoral

25 de març

L'Anunciació del Senyor

SSi trona per la Mare de Déu de març s'allarga l'hivernàs”. Aquest dia es marcaven els rellotges de sol a les façanes de les cases perquè hom creia que els rajos de Sol eren els ‘més segurs de tot l’any’, per tal d’assegurar el bon funcionament de l’enginy
Dita popular

L'ANUNCIACIÓ DEL SENYOR:

Nou mesos abans de Nadal celebrem el misteri de l'Encarnació de Crist, el Déu-amb-nosaltres (Is 7), en el si de Maria de Natzaret.

«L’Anunciació és un esdeveniment humil, amagat, però al mateix temps decisiu per a la història de la humanitat. Quan la Mare de Déu va pronunciar el seu «sí» a l’anunci de l’àngel, Jesús va ser concebut i amb Ell va començar la nova era de la història, que després seria sancionada a la Pasqua com la “nova i eterna Aliança”» (Papa Benet XVI).

 

  1. Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, quan, a la ciutat de Natzaret, l’àngel del Senyor va anunciar a Maria: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. Maria va respondre: Sóc l ’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I així, arribada la plenitud dels temps, el que era abans dels segles l’Unigènit Fill de Déu, per nosaltres els homes i per la nostra salvació, per obra de l’Esperit Sant es va encarnar de Maria, la Mare de Déu, i es va fer home.
  2. Commemoració del sant lladre, que a la creu va reconèixer a Crist, i d’Ell va merèixer sentir: Avui seràs amb mi al Paradís (s. I).
  3. Sant Duia, màrtir. A Nicomèdia (data incerta).
  4. Sant Quirí, màrtir. A Roma, al cementiri de Poncià, a la via del Port (data incerta).
  5. Santa Matrona, màrtir, que era esclava d’una hebrea i venerava Crist d’amagat. Descoberta per la seva senyora, va patir moltes penalitats, va ser assotada amb vares i en la confessió de Crist va lliurar a Déu el seu esperit incorrupte. A Tessalònica, Macedònia (data incerta).
  6. Sant Mona, bisbe. A Milà, a la regió Transpadana (~ 300).
  7. Sant Hermeland, el qual, després de servir a la cort reial, es va fer monjo del monestir de Fontenelle i finalment va ser designat primer abat de la localitat. A l’illa d’Antrum (ara Aindre), prop de Nantes, França (~ 720).
  8. Sant Nicó, eremita, que va ser mestre de vida monàstica, cèlebre per l’austeritat de vida i per les seves virtuts. A Mammola, prop de Gerace, Calàbria (990).
  9. Sant Procopi, que va deixar la dona i el fill per abraçar la vida eremítica i després va presidir el monestir que ell mateix hi havia fundat, on hi celebrava les divines lloances en ritu grec i en llengua eslava. A Sazava, Bohèmia (1053).
  10. Beat Eberard, que, essent comte de Nellenburg, va abraçar la vida monàstica al cenobi de Tots Sants (Allerheiligen), construït amb el seu esforç. A Schaffhausen, a Suàbia (1078).
  11. Beat Tomàs, ermità, que va passar seixanta-cinc anys en vida eremítica i va ensenyar als altres com viure-la. Al costat de Costacciaro, a la regió d’Úmbria (1337).
  12. Santa Margarida Clitherow, màrtir, la qual, amb l’anuència del seu marit, va abraçar la fe catòlica, en la qual va educar també els seus fills, i es va preocupar d’amagar a casa seva a sacerdots que eren perseguits. Per aquest motiu va ser detinguda diverses vegades durant el regnat d’Elisabet I, i finalment, refusant que la seva causa fos portada davant del tribunal perquè els ànims dels consellers del jutge no carreguessin amb la responsabilitat de la seva sentència a mort, la van condemnar, per la seva fe en Crist, a ser asfixiada fins a la mort sota un gran pes. A York, Anglaterra (1586).
  13. Beat Jaume Bird, màrtir, que en temps de la mateixa reina, als dinou anys d’edat, convertit des de feia poc al catolicisme, va rebutjar participar en una litúrgia herètica i per això va merèixer arribar a la celebració del culte celestial. A Winchester, a Anglaterra (1592).
  14. Santa Llúcia Filippini, fundadora de l’Institut de les Mestres Pies, per promoure l’ensenyament cristià de joves i dones, especialment les mancades de recursos. A Montefiascone, a la Toscana (1732).
  15. Beata Josafata (Miquelina) Hordàshevska, verge, que va fundar l’institut de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i es va dedicar a fer el bé on més gran fos la necessitat. A la localitat de Chervonohrad, al costat de Lwiw, Ucraïna (1919).
  16. Beat Emilià Kov, prevere i màrtir, que en temps de guerra va ser deportat a un camp de concentració, on, pel combat de la fe, va aconseguir la vida eterna. A la ciutat de Majdanek, prop de Lublin, Polònia (1944).
  17. Beat Hilari Januszewski, prevere de l’orde dels Carmelites Descalços i màrtir, que en temps de guerra, per confessar a Crist va ser deportat des de Polònia a aquesta presó, i havent-se contagiat del tifus per assistir els malalts, va morir deixant un bell testimoni de fe i caritat. Al camp de concentració de Dachau, proper a Munic, Baviera, Alemanya (1945).

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)