Dia 25 de març, dissabte: L’ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Nou mesos abans de Nadal celebrem el misteri de l’Encarnació de Crist, el Déu-amb-nosaltres (Is 7,14), al si de Maria de Natzaret.

• «És una festa alhora del Crist, que esdevé fill de Maria, i de la Verge, que es converteix en Mare de Déu» (Pau VI, Marialis Cultus 6).
• «L’Anunciació és un esdeveniment humil, amagat, però al mateix temps decisiu per a la història de la humanitat. Quan la Mare de Déu va pronunciar el seu «sí» a l’anunci de l’àngel, Jesús va ser concebut i amb Ell va començar la nova era de la història, que després seria sancionada a la Pasqua com la “nova i eterna Aliança”» (Papa Benet XVI).
• «Intercedeix davant el teu Fill, Maria, per tal que el nostre cor edifiqui l’Església amb la caritat» (Papa Francesc, als Bisbes d’Itàlia, 23.05.2013).

► HISTÒRIA DE LA FESTA

• Segle III: L’anomenat pseudo-Cebrià creu que Jesús s’encarnà en l’equinocci de primavera, és a dir, avui, en què també hauria estat el primer Adam (“De Pascha computus”).
• Segle IV: Si bé antigament, l’Encarnació se celebrava poc abans de Nadal (Orient, Milà i Ravenna), sant Agustí (354-430) és el primer que parla de la diada com la concepció del Salvador a les entranyes de la Verge Maria: “Maria fou benaurada perquè portà en el seu si el cos de Crist, però més encara perquè guardà en la seva ment la veritat de Crist (St. Agustí, 354-430).
• Segle VI: Les fonts orientals més antigues (Abraham d’Efes) ja parlen de la diada.
• Segle VI: A Constantinoble se celebra en aquest dia l’Anunciació del Senyor, data que, segons alguns càlculs, corresponia exactament al dia de la mort de Crist. No era, per tant, una festa mariana.
• Segle VII: El papa Sergi I (687-701) la introdueix a Roma i la fixa el 25 de març, evidentment en relació al 25 de desembre.

1. Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, quan, a la ciutat de Natzaret, l’àngel del Senyor va anunciar a Maria: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. Maria va respondre: Sóc l ’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I així, arribada la plenitud dels temps, el que era abans dels segles l’Unigènit Fill de Déu, per nosaltres els homes i per la nostra salvació, per obra de l’Esperit Sant es va encarnar de Maria, la Mare de Déu, i es va fer home.

2. Commemoració del sant lladre, que a la creu va reconèixer a Crist, i d’Ell va merèixer sentir: Avui seràs amb mi al Paradís (s. I).

3. Sant Duia, màrtir. A Nicomèdia (data incerta).

4. Sant Quirí, màrtir. A Roma, al cementiri de Poncià, a la via del Port (data incerta).

5. Santa Matrona, màrtir, que era esclava d’una hebrea i venerava Crist d’amagat. Descoberta per la seva senyora, va patir moltes penalitats, va ser assotada amb vares i en la confessió de Crist va lliurar a Déu el seu esperit incorrupte. A Tessalònica, Macedònia (data incerta).

6. Sant Mona, bisbe. A Milà, a la regió Transpadana (c. 300).

7. Sant Hermeland, el qual, després de servir a la cort reial, es va fer monjo del monestir de Fontenelle i finalment va ser designat primer abat de la localitat. A l’illa d’Antrum (ara Aindre), prop de Nantes, França (c. 720).

8*. Sant Nicó, eremita, que va ser mestre de vida monàstica, cèlebre per l’austeritat de vida i per les seves virtuts. A Mammola, prop de Gerace, Calàbria (990).

9. Sant Procopi, que va deixar la dona i el fill per abraçar la vida eremítica i després va presidir el monestir que ell mateix hi havia fundat, on hi celebrava les divines lloances en ritu grec i en llengua eslava. A Sazava, Bohèmia (1053).

10*. Beat Eberard, que, essent comte de Nellenburg, va abraçar la vida monàstica al cenobi de Tots Sants (Allerheiligen), construït amb el seu esforç. A Schaffhausen, a Suàbia (1078).

11*. Beat Tomàs, ermità, que va passar seixanta-cinc anys en vida eremítica i va ensenyar als altres com viure-la. Al costat de Costacciaro, a la regió d’Úmbria (1337).

12. Santa Margarida Clitherow, màrtir, la qual, amb l’anuència del seu marit, va abraçar la fe catòlica, en la qual va educar també els seus fills, i es va preocupar d’amagar a casa seva a sacerdots que eren perseguits. Per aquest motiu va ser detinguda diverses vegades durant el regnat d’Elisabet I, i finalment, refusant que la seva causa fos portada davant del tribunal perquè els ànims dels consellers del jutge no carreguessin amb la responsabilitat de la seva sentència a mort, la van condemnar, per la seva fe en Crist, a ser asfixiada fins a la mort sota un gran pes. A York, Anglaterra (1586).

13*. Beat Jaume Bird, màrtir, que en temps de la mateixa reina, als dinou anys d’edat, convertit des de feia poc al catolicisme, va rebutjar participar en una litúrgia herètica i per això va merèixer arribar a la celebració del culte celestial. A Winchester, a Anglaterra (1592).

14. Santa Llúcia Filippini, fundadora de l’Institut de les Mestres Pies, per promoure l’ensenyament cristià de joves i dones, especialment les mancades de recursos. A Montefiascone, a la Toscana (1732).

15*. Beata Josafata (Miquelina) Hordàshevska, verge, que va fundar l’institut de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i es va dedicar a fer el bé on més gran fos la necessitat. A la localitat de Chervonohrad, al costat de Lwiw, Ucraïna (1919).

16*. Beat Emilià Kov, prevere i màrtir, que en temps de guerra va ser deportat a un camp de concentració, on, pel combat de la fe, va aconseguir la vida eterna. A la ciutat de Majdanek, prop de Lublin, Polònia (1944).

17*. Beat Hilari Januszewski, prevere de l’orde dels Carmelites Descalços i màrtir, que en temps de guerra, per confessar a Crist va ser deportat des de Polònia a aquesta presó, i havent-se contagiat del tifus per assistir els malalts, va morir deixant un bell testimoni de fe i caritat. Al camp de concentració de Dachau, proper a Munic, Baviera, Alemanya (1945).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Mare de Déu de l’Encarnació: Nàquera (Camp del Túria). Cullera (Ribera Baixa: o del Castell).

Mare de Déu d’Er (Alta Cerdanya).

Mare de Déu de Gràcia: Barri de Gràcia (Sabadell), Empúries, Castilló de Sos (Ribagorça), Josepets de Gràcia, Lloret de Mar, Maó, Senterada (Pallars-Jussà), Vila-real (Plana Baixa).

Mare de Déu del Portal: Prats de Rei.

► “Si trona per la Mare de Déu de març s’allarga l’hivernàs”. Aquest dia es marcaven els rellotges de sol a les façanes de les cases perquè hom creia que els rajos de Sol eren els ‘més segurs de tot l’any’, per tal d’assegurar el bon funcionament de l’enginy.